A tall d'invocació

Tenim un nou volum de la col·lecció “filosofia per a profans” de l’editorial Tàndem. Es tracta de L’educació segons John Dewey que com la resta de llibres ha preparat Maite Larrauri i ha il·lustrat Max.  Des del primer volum, dedicat a Gilles Deleuze, fins el penúltim, dedicat a Marc Aureli, trobem una desfilada de pensadors i pensaments exposats i examinats minuciosament per l’autora. El primer tret dels treballs de l’estudiosa és la simplicitat; en segon lloc, la vessant pràctica de tot els pensament que hi analitza. No es tracta d’elucubrar de manera abstracta per a lluir-se, sinó de mirar el que podem aprendre –ço és el que podem incorporar a la nostra vida quotidiana– de cada filòsof. Ho ha fet de manera especialment hàbil repassant les aportacions de pensadors com ara Foucault, Arendt, Spinoza, Nietzsche o Epicur, a banda dels altres dos que he esmentat adés.
   De cadadascun, l’autora tria un eix al voltat del qual gira el seu comentari: el desig, la llibertat, la felicitat… En el cas del volum de Dewey és l’educació. El repàs que hi fa l’autora és força interessant; som davant d’un pensador que defensa la necessitat d’articular, a través de l’educació, l’experiència pròpia amb pragmatisme, entés com una connexió de les coses amb la seua realitat concreta i tangible. Una educació que es concep com un procés integrador d’esferes físiques i psíquiques, individuals i socials, sensitives i intel·lectuals… (n’hi ha més)     
      

(Antologia de butxaca)

+ “Òbviament, no pot existir una gran activitat intel·lectual sense una activitat corporal lliure”.

+”Cal ensenyar a pensar. Però no existeix un mètode per a pensar, sinó que pensar és el mètode. Pensar és el mètode de l’experiència intel·ligent, quan partim de la idea que el seu producte és com l’obra d’art: aquesta no pot ser establerta per endavant”.

+ “No s’ha comprés que els desenvolupament d’hàbits mentals efectius és més important que l’aprenentatge i la repetició.
     Comprendre quelcom és copsar-ne el significat, però, al significat, s’arriba gràcies a la pràctica, a l’ús. No es pot pensar en general sinó a partir de situacions viscudes”.

+ “Copèrnic va proposar un retorn a la simplicitat i va revolucionar l’astronomia col·locant el sol al centre.
     L’educació també espera la seua revolució copernicana. (…) “[El professor] ha de ser pacient i no voler obtenir ràpidament el resultat final: ha d’estar més interessat pel procés que no pel resultat”.