Una situació incòmoda: la casa en obres. Mireu-la, fa fredat! I és important la casa. Però allò cert és que fins que, per una raó o altra, la perdem, no sabem apreciar-la del tot. Algun dia m’agradaria escriure sobre la casa dels escriptors. De fet, ja he començat perquè a La casa que vull parlava d’un llibre que en va colpir: La casa de una escritora en Gales de Jan Morris. Llegint ara les memòries de Benet i Jornet, Material d’enderroc, comenta el projecte de la casa de Mercè Rodoreda. Era tota una obsessió, la casa per a l’autora.
Doncs bé: tinc la casa en obres i durant l’estiu no podré habitar-la. Em provoca sensacions ambigües, sovint incompatibles. Espere que després es quede millor de com estava, és clar! però inevitablement he perdut uns mobles, uns colors, uns espais (que seran reubicats de forma diferent) i tot això m’entristeix. Tinc la sensació –potser exagerada– que per a la meua vida és un punt i a part. Serà així? serà una exageració?
Hauré de deixar també l’escriptura del bloc, perquè no tinc cap manera fàcil d’accedir a un ordinador connectat a internet. Però, a més a més, la meua psique és un garbuix de preus de rajoles, de mobles de cuina, de sanitaris… Així que us desitge un bon estiu!
La casa
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Se suposa que si reubiquem espais és perquè pensem trobar-los una ubicació més satisfactòria, així és que passat el tràngol, perquè, inevitablement, ho és, recuperaràs el goig de sentir-te a gust a casa teua.
Que passes un BON ESTIU.
Et desitgem bon estiu.
Nosaltres farem un passeig per Weimar, feia anys que ho desitjàvem.
Abraçades