A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

30 de setembre de 2010
Sense categoria
4 comentaris

Gurdjieff: la dansa i el quart camí

De tots els parapsicòlegs, xamans, bruixots, membres d’escoles secretes, terapeutes alternatius, militants de la new age… que conec, la figura que més m’atrau és la de Gurdjieff(1869-1949). Per un costat, té una biografia de pel·lícula, per un altre, mostra una visió psicològica força interessant:  fa propostes com la del quart camí i elabora teories com la dels eneagrames (ben complexa).
    De la seua vida, cal destacar que naix a Armènia (la llavors ocupada per Rússia) encara que és de pare grec. Entre les primeres experiències formatives cal comptar els viatges que va fer a un monestir, Sarmung, a l’Himàlaia i a Egipte… El fet de nàixer en el Caucas,  un punt entre Orient i Occident, el situa en un vèrtex on es troben religions com el cristianisme i l’islamisme –i on han aparegut corrents com els sufisme o manifestacions com les dels darvixs– i també prop del budisme i de l’hinduisme.  
   Bona part de la força de les seues idees prové del llenguatge que fa servir: ashram de vida, sinceritat intel·ligent, desil·lusió reveladora, quart camí… (n’hi ha més)   

De l’obra de Gurdjieff, m’atrau molt la seua disposició sintètica que cerca una mena de punt neuràlgic de saber individual i còsmic, on juga un paper molt destacat la integració d’elements dispersos. Una de les seues propostes gira a l’entorn de la dansa. Amb la dansa, segons l’armeni, podem comprendre el món a través del ritme i del cos en moviment. També és una forma harmoniosa d’integrar la ment al sentiment i al moviment del cos. Segons el savi, pot haver-hi més coneixement acumulat en una dansa que en cent llibres.Comprendre una cosa –segons Gurdjieff– demana la participació de tot el cos, per a comprendre una cosa es necessita sentir-la.

     Com en les filosofies orientals, darrere del telescopi i del microscopi, segons Gurdjieff, s’hi observen les mateixes lleis: l’home posseeix l’univers dins seu. La proposta del quart camí vol incorporar tres plànols de l’individu: el físic, el mental i l’emocional. Ho representa a través d’arquetipus: el faquir, el monjo i el iogui.  El primer lluita contra el seu cos a través de sacrificis; el segon, el monjo, actua sobre les emocions, mentre que el tercer, el iogui, ho fa sobre el pensament. El quart camí és integrador: pren el millor del faquir, del monjo i del iogui i ho integra en un nou resultat. A diferència dels altres tres camins, el quart no té una forma definida. Cadascú l’ha de descobrir.

  1. En llegir aquest apunt, tot just m’assalta la pregunta indiscreta. Tu l’has descobert, el teu quart camí? Immediatament me n’adone que és una pregunta fora de lloc i la retire. La substituesc per una altra. Aquest quart camí, se suposa, és un camí personal i diferent per a cadascú?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!