A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Gabriel Miró a través de la mirada de Jose Pla
Llig a Retrats de passaport l’espectacular aproximació que fa Josep Pla de l’escriptor alacantí. Es tracta de l’encontre que va tenir amb altres escriptors durant l’hivern de 1920. I va ser amb un sopar organitzat per la penya de l’Ateneu; l’escriptor alacantí compartia taula amb Maetzu, Pujols i moltes altres figures de la ploma.
A l’inici, Pla ens diu que Miró tenia una veu de “flauteta sedosa i tornassolada”, més avant ens diu que té un color de pell “entre groc i blanc” que impressiona. Després observa que el cos desprenia una naturalesa “esbravada i despreoveïda d’impuls vital”. Éra com en un estat de “quietud, d’immobilitat” i que possiblement haja arribat a la conclusió que la vida és “una enganyifa absoluta i irreparable”. (n’hi ha més)
“En la literatura de Miró —escrivia Pla més avant—les coses tenen una realitat que sembla màgica perquè ve embolicada amb una vaguetat en certa manera musical (…) Més que vistes, [les coses] són entrevistes, perquè s’hi interposa una imprecisió que no prové de cap pesant realitat objectiva (…) sinó d’un ressò musical que hi flota damunt —un ressò lànguid i aturat”. I conclou: “La languidesa de la literatura de Miró és perfectament inseparable de la languidesa de la seva naturalesa humana”.
I per a concloure diu que no ha llegit els textos de Miró perquè sempre li han deixat un gust de boca “d’ensucrament apegalós, entre soporífer, entebeït i endormiscat”. Déu meu Pla!, amb quina rapidesa captava la realitat i amb quina llibertat escrivia. Envejable!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Enric,
Si vols llegir elbreu comentari de Pilar de què vam parlar l’altre dia ves a:
http://blocdemestra.blogspot.com/2010/05/la-vulgaritat-i-altres-tribulacions.html