A tall d'invocació

He llegit amb deler Sobre el camí de la vida, un llibre-entrevista que Carles Brasó va fer al seu iaio Moisès Broggi, que va morir al desembre de 2012. Ho he fet amb una versió en castellà, paradoxes de la vida!, perquè el llibre és deixat.
    Que un home centenari tingués la perspectiva lúcida, vital i social, de Broggi és un fet molt extraordinari. Fa pensar que els savis són éssers reals, que existeixen. Al llibre, Broggi fa un repàs de temes molt complet. Comença parlant de la crisi actual i ho fa en termes de perspectiva històrica comparant-la amb la crisi del 29. (n’hi ha més)  

La seua visió del comunisme i del seu fracàs és un diagnòstic sobri en paraules i encertat de visió. I així segueix repassant temes i dient la seua sobre sanitat, benestar social, superpoblació… Més avant sobre la política actual, sobre l’economia i els models social que generen, la medicina d’abans i la d’ara, sobre religió i espiritualitat… I en tot moment, reflexiona sobre la condició humana. 
   El que sorprén del discurs de Broggi és la visió pròpia –amb matisos propis– de les coses. No és una persona que repetesca els punts de vista de manera insistent, com fan tants homes i dones majors, alimentant les seues obsessions.Tampoc no sembla tenir la ment atapeïda de grans paraules. L’experiència vital és el motor del seu pensament i recorre a exemples i a fets viscuts. Una vegada més demostra que l’autèntic saber està enganxat a la vida i és la síntesi de l’observació i de l’acció.