A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
El meu Sant Jordi
Sí, sí sóc dels qui pensen que Sant Jordi és tot l’any, cada dia, però no me’n puc estar de celebrar-lo, d’alguna manera. I ara he seleccionat els llibres que tinc preparats per a llegir. Acostume a fer-ho, com un caçador expert, amb més d’un cartutx. Llig un llibre i un altre i un altre simultàniament. Difícilment és només un. Acostume a llegir assaig i combinar-ho amb alguna ficció. I, de tant en tant, amb poesia. Ah! i premsa, el columnisme especialment i hipertextos. De vegades, un llibre suposa quinze dies de lectura i d’altres una vesprada o un matí.
Tinc en cartera el darrer llibre del Tigre de Sedaví, Bulevard dels francesos, té molt bona pinta i sempre em reconforta una història amena, una trama que et fa estar amb suspens. Una altre és Un país de butxaca de Joan Daniel Bezsonoff, que es presenta com la continuació d’Una educació francesa. Aquest ens parla del descobriment de la seua catalanitat. Llegir Bezsonoff és una delícia. Tinc un altre llibre encetat que llig a bocins La cámara de pandora, de Joan Fontcuberta. (n’hi ha més)
El llibre de Fontcuberta ens parla de la fotografia en l’era digital i està escrit amb amenitat i agudesa. Ens hi trobem, cada vegada més, en una societat icono(cèntrica) i convé que ens hi alfabetitzem.
Són una gojada, els llibres!, i tenir-los així, a grapats, em fa pensar, de vegades, que la felicitat és a un tir de pedra. Es pot cremar el sopar, fer tard a una cita, ajornar alguna obligació… per llegir un paràgraf més, per acabar el capítol, per anotar una idea. De vegades em sorprenc llegint ràpid, com qui és a punt de perdre el tren. I quan trobe una idea interessant tinc, sovint, la sensació d’haver furtat una mica de foc als Déus, com un Prometeu d’anar per casa. Celebre Sant Jordi, doncs, com quasi cada dia de l’any, però amb un poc més de festa. I vosaltres què llegiu?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi el de Ferran em va agradar molt. Crec que millora a cada novel·la. Ara no se si la meva opinio es molt valida, ja que soc un fanatic de Torrent i he llegit totes les seves novel·les.
El de Bezsonoff el tinc pendent, pero he llegit Les amnesies de Deu i Una educacio francesa i em varen agradar. De quant en quant entre al seu bloc i llegisc els seus articles a la revista El temps.
Espere que t’agraden
Ara estic a punt d’acabar L’home és un gran faisà en el món, m’està impressionant per la seva escriptura escapçada i punyent, en faré un breu apunt al bloc. El combine amb una lectura que vaig començar abans, però que tinc una mica descuidada, L’ebcabtador de serps de Josep Ballester, una mena de dietari que de vegades m’agrada molt i d’altres decau. Després pense llegir el teu, La vulgaritat… Ara l’està llegint Pilar, com abans ho havia fer amb l’Herta Muller (normalment sempre se m’avança en els llibres i jo me’n refie molt de la seua finor lectora. Diu que, tot i la teva habilitat per escriure amenament, sempre hi teixeixes una complexa teranyina d’intertextualitats, “No sé com pot llegir tant aquest homme…)
Que passes un bon dia del llibre!
M’he comprat “Caín”, de Saramago (encara no l’he comançat) i estic rellegint “Veus de boira des del pont”, d’Antoni Munné-Jordà.