Ahir, per la Sexta3, varen posar
Els Club del Poetes Morts, una pel·lícula mítica, de l’australià Peter Weir. L’obra és del 1989, i al seu temps va obtenir molts premis i un gran ressò de públic i de crítica. L’acció transcorre a una acadèmia de joves estudiants de classe bé, en arribar un nou professor de literatura encarnat per Robin Williams. Aquest professor duu a terme un ensenyament poc convencional: desplega mitjans vivencials que produeixen una petita revolució en els joves: els reaferma, els diverteix, els fa madurar…
El professor comença amb el comentari de poemes com ara el d’Horaci (L’oda XI del llibre I) on fa una defensa del
Carpe Diem i tot apostant per la importància de fer realitat els somnis, a través de la poesia. “Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està feta d’imaginació”, els recorda el professor tot esmentant Shelly.
(n’hi ha més)
La pel·lícula evidencia la força dels poetes, començant per Whitman, i seguint per Byron, Keats, Tennyson. Una de les citacions més colpidores és la de Thoreau (crec que de Walden) que diu: “vaig fugir pels boscos perquè desitjava viure amb un únic propòsit: fer front, només, als fets essencials de la vida, i veure si era capaç d’aprendre tot allò que m’havia d’ensenyar. No volia descobrir, a l’hora de la mort, que ni tan sols havia viscut”.
El professor, gràcies a la literatura, ensenya a mirar les coses des d’una altra perspectiva i malda perquè cadascú trobe la pròpia personalitat. L’objectiu –com ho comenta a un col·lega–, no és fer artistes, sinó lliurepensadors. I això són persones amb maduresa. Crec que aquest objectiu suposa el punt de major utilitat de la literatura. Ara, que s’ataca tant les humanitats per ser poc pràctiques, potser és el moment de recordar-ho.
Cada vegada que he vist el film, m’ha vingut al cap la dissortada trajectòria docent de la literatura. Algunes dotzenes de professors com el que encarna Williams i el panorama de les humanitats seria diferent. Sovint una forma de fertilitzar la ment i l’esperit s’ha convertit en un reguitzell d’erudició fofa. La fantasia poderosa i benèfica dels planter literari s’ha tractat de paralitzar amb mètodes intimidadors de tota mena.