A tall d'invocació

No fa massa que s’ha taduït al català un recull de textos del periodista i escriptor polonés Ryszard Kapuscinski: Crist amb la carrabina al coll. El llibre té tres blocs: un primer amb reportatges sobre Palestina, un segon sobre Amèrica Llatina, bàsicament, sobre Guatemala; i un tercer sobre Moçambic. Els textos són dels anys setanta i, tanmateix, més de trenta anys després es llegeixen amb interés i complaença. Els reportatges del polonés tenen un aire explicatiu de la situació històrica i de la realitat humana de cadascun dels llocs que visita. I mostren de manera directa les condicions de vida dels habitants de les zones sobre les quals parla. Sembla que Kapuscinski compleix el deure periodístic “Vés-hi, escolta, mira, pregunta i després explica-ho tan bé com sàpigues” (n’hi ha més)

I sí, ell sap explicar-ho de manera efectiva. Dues conclusions ràpides: la primera el bon periodisme, com ara els reportatges que hi ha sobre Palestina, tenen una força literària destacadíssima.  Una segona: amb el que conta de cada conflicte un no pot deixar de fer-se un militant d’esquerres. Els reportatges de centroamèrica posen la pell de gallina, perquè són un cúmul d’horrors brutals. Costa d’imaginar el conjunt de barbaritats de la història guatemalenca dels anys quaranta, cinquanta o seixanta. Excedeix qualsevol límit de crueltat imaginable. Però són pareguts, si fa no fa, a la de la República Dominicana o la de Bolívia.
   Després de llegir els articles del polonés un té la sensació que militar en l’esquerra, participar en la guerrilla, fer revolucions…era el que tocava fer. La imatge del quadre del pintor argentí Carlos Alonso: una figura de Crist amb el fusell a les espatlles traduïa l’aire del temps. Un aire que feia creure que la història com diu l’autor “sempre es posava a favor dels ideals nobles i que ho feia a l’instant”.  No sé si és ara el moment de fer balanços i conclusions, però el que en tot cas explica el llibre és la inquietud que van generar les dictadures militars amb un cúmul tal d’atrocitats. Assassinar, ço és fer homicidis amb premeditació, era com un esport, una activitat quotidiana i intranscendent com anar al mercat.          

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!