A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
“Alfabet per adults” de Gerard Vergés
L’editorial Perifèric de Catarroja, a través de la col·lecció “escriptures” —dirigida per l’infatigable Xulio Ricardo Trigo— presenta una de les ofertes més interessants de prosa no ficcional de la literatura catalana. Hi trobem noms com els de Feliu Formosa, Ramon Guillem, Jordi Pàmias i Toni Mollà… i mitja dotzena de títols de referència. El darrer volum és del poeta i assagista Gerard Gergés (Tortosa, 1931). El text porta un títol suggestiu: Alfabet per adults i és una selecció d’articles publicats en el periòdic Avui.
I què ens mostra l’autor? Doncs és un tast del seu món personal i creatiu: una combinació singular d’erudició, de sensibilitat i de comentaris sobre l’actualitat. La curiositat oberta de Vergés converteix la lectura d’aquest Alfabet per a adults en una travessia plena de sorpreses, de giragonses imprevisibles, ara ens parla d’una beguda o d’una planta, després d’un paisatge, més enllà d’una obra literària, d’un personatges històric, de les terres de l’Ebre… (n’hi ha més)
Parle d’allò que parle, ho fa amb una combinació justa entre informació i exposició delicada. La seua prosa és d’una elegància senzilla i d’una erudició promiscua. Igual comenta la plantació de safrà, la pel·lícula La jove de la perla, que parla d’una anècdota de viatge a Itàlia o d’unes fotos de Nova York. Fins i tot, en algun moment deriva cap al relat tout court, com ara en la prosa “Un hotel de muntanya”. En qualsevol cas, l’autor ens porta a veure alguna cosa nova: una observació psicològica, històrica, estètica, personal… Les proses són d’un gaudi garantit, un conjunt de textos curts que sincopats formen la sintaxi d’una curiositat singular, un mosaic de sensacions, una geografia d’idees.
El problema de molts assagistes és que van pel món amb el cap atapeït de grans paraules i amb idees fixes. La mirada de Vergés ens mostra el contrari, és tot un exercici d’anar pel món a l’encontre d’alguna cosa sense saber prèviament quina és. I amb això participa –i fa participar el lector– en el plaer d’explorar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En prenc nota, crec que em podria agradar.
Mai no sé quins títols posar als meus comentaris, així és que quan em passe això, escriuré la primera lletra del text, si no et fa res.