A tall d'invocació

Hui s’ha inaugurat l’exposició sobre Al tall a la Universitat d’Alacant. L’oferta, però, comprén més coses: unes jornades, “Al Tall 35 anys, música valenciana i mediterrània de base tradicional”, una actuació del grup, demà dijous, així com una pàgina web en la Biblioteca Virtual sobre el grup. Tot plegat és un homenatge merescut. Per un costat, fa trenta-cinc anys des del seu inici musical. Però això no és prou: la seua aportació musical ha estat destacada. I encara més ho ha estat la seua contribució a la divulgació del nostre univers simbòlic. El grup ha cultivat l’ingredient èpic de la nostra tribu. Només cal pensar en cançons com, “Tio Canya”, o el títol del darrer disc, “Jaume I: vergonya, cavallers, vergonya”. 
    L’ingredient valencianista ha estat lligat a una recerca d’arrels mittelmediterrànies. La nostra música popular així ho delata. Ha esta com l’altra cara de la Nova Cançó: la de descobrir i cultivar la part atàvica del nostre ADN. Una part que ens relliga amb els orígens i ens injecta un vigor inèdit.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!