QUÈ ESPEREM? LA CONSTITUCIÓ DE L’HAVANA I LES ALTRES CONSTITUCIONS PROVISIONALS SOLS S’HAN D’ACTUALITZAR, NO PAS FER-LES NOVES.

23 d'agost de 2020

0 comentaris

‘PRESÓ JUTGES POLÍTICS’
(Aquest ha de ser el nou band i consigna en substitució de ‘Llibertat Presos Polítics’)

TENIM LA CONSTITUCIÓ CATALANA ALS LLIMS. LA CULPA ÉS DEL PLANTEIG EQUIVOCAT:
LA CONSTITUCIÓ DE L’HAVANA I LES ALTRES CONSTITUCIONS PROVISIONALS SOLS S’HAN D’ACTUALITZAR, NO PAS FER-LES NOVES.

L’opció alemanya i l’escarment de la situació actual ens aconsellen:

Limitació de mandats judicials (2 o 4 anys), desvinculació del poder, separació de la política, comissions de control de la separació de poders, … :

http://unilateral.cat/2020/08/18/sobre-juristes-dextrema-dreta/

Sobre Juristes d’extrema dreta

Pere Grau i Rovira, 18 d’agost 2020

L’Unilateral

…/…

A les eleccions que hi ha hagut a diversos estats d’Alemanya l’any passat i enguany, l’AfD ha aconseguit escons a uns quants dels parlaments d’aquests estats. I una de les tàctiques, per donar-se un vernís de seriositat, va ser de posar al davant de les llistes precisament jutges i fiscals d’ideologia afí. Com a diputats, més d’un ja s’ha distingit en les seves intervencions parlamentàries per una retòrica d’extrema dreta. I com que aquests homes tenen assegurat de tornar al seu lloc de jutge o fiscal quan s’acabi la legislatura, es parla de com podria evitar-se. A més, la pedra d’escàndol no són sols aquests jutges/diputats, sinó també els que ocupen el seu lloc a la judicatura que ara la desprestigien.

Hi ha un precedent que va passar gairebé desapercebut per a l’opinió pública. El 13 d’agost del 2018, els jutges de l’audiència regional de Dresden van fer cessar el fiscal Thomas Seitz i el van treure de la judicatura per declaracions xenòfobes i menyspreatives de les institucions estatals alemanyes. Seitz, que avui és diputat de l’AfD al Parlament federal, va presentar recurs contra aquesta expulsió que encara no ha estat decidit,

Altres fiscals o jutges que després han comès els mateixos excessos verbals han rebut una “nota de reconvenció” que és la penalitat màxima que permeten les lleis actuals, l’objectiu de les quals ha estat defensar la independència dels magistrats de qualsevol influència política, i se’ls ha traslladat a un tribunal per delictes comuns on poden fer menys mal. En més d’un cas se suposa que les instàncies que han fet aquesta “reconvenció” ho han fet perquè dubten que instàncies superiors aprovin càstigs més durs. Però el precedent citat en el cas Seitz demostra que aquesta por pot ser infundada.

En el cas dels jutges/diputats que en les seves intervencions demostren la seva extrema ideologia, hi ha l’agreujant que aquestes “reconvencions” caduquen al cap de dos anys i són esborrades de l’expedient de l’interfecte, amb la conseqüència que quan la legislatura s’acaba al cap de quatre anys, ja no hi són i no representen cap obstacle per a la seva tornada al lloc de jutge o de fiscal. Ja hi ha propostes que la data de caducitat d’aquestes reconvencions sigui allargada a 4 o 5 anys.

Els presidents dels tribunals, diu Wagner, no s’arrisquen de grat a l’esmerç de temps, de feina i d’enuigs que comporta un procés disciplinari, i en el seu article retreu una manca d’intervenció suficient per part de la comissió de control de serveis judicials, ja que cap de les causes disciplinàries o dels trasllats de tribunal han estat motivats per una intervenció de la comissió, sinó per membres de la societat civil com advocats, activistes, polítics dels verds i de les esquerres o per la feina de periodistes.

Hi ha una quantitat notable de juristes i de membres de la premsa que recorden l’obligació que té la República Federal, després de les experiències del passat amb la justícia nazi, de no deixar créixer aquestes influències en la judicatura i d’impulsar les iniciatives que calguin per poder-les tallar de manera efectiva i legal.

Com dic al començament, el problema a Alemanya està a cent llegües de la dimensió que aquest problema té a Espanya. Però és l’abast de les protestes i les reaccions ja existents (com el citat cas Seitz) que fan interessant de veure la diferència que hi ha entre una democràcia autèntica com l’alemanya i una de fingida com l’espanyola.

Pere Grau i Rovira, 18 d’agost 2020

L’Unilateral