La pedra a la sabata
per Mireia Boya e Busquet
Fa molt de temps que Miquel Buch hauria d’haver estat cessat pel President Torra, … per les polítiques repressives contra la dissidència política i l’independentisme que ha dut a terme des de la Conselleria d’Interior. …
Miquel Buch s’emporta tristos rècords repressius, en nombre de ferits a les mobilitzacions, detinguts i empresonats a les protestes i acceptant el desplegament dels antiavalots dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, així com els abusos per motius ideològics que aquests han perpetrat. Amb Buch a Interior és quan s’han donat els episodis de major violència policial en contra de manifestants al nostre país. Tot i això, a l’auditoria interna més gran de la història de la policia catalana, no es donava cap explicació ni disculpa cap als agredits a les protestes per la sentència als líders independentistes, ni es concretava cap sanció a BRIMO i ARRO pels abusos comesos. Paper mullat. Figurants de cara a la galeria.
Ell, Buch, sempre defensant corporativament una policia autonòmica al servei dels interessos de l’Estat, enlloc de solidaritzar-se amb els manifestants i reconèixer < denunciar > que qui controla els antiavalots dels Mossos i és responsable de la repressió viscuda no governa a Catalunya sinó a Madrid, i que la Generalitat no pot fer-hi res.
Ell, Buch, símbol de la major contradicció d’aquest Govern, prova de la manca d’estratègia conjunta, amb paraules que demanen apretar i fets que es personen com acusació particular quan la gent es mobilitza i els antiavalots carreguen. Ell, el Mr. Hyde que ha contribuït a esquerdar la confiança de la gent en els polítics actuals.
El procés d’alliberament social i nacional del nostre país necessita urgentment un gir radical en la política dels cossos de seguretat, per a que aquests, per fi i per sempre, estiguin al servei de les persones i dels seus drets socials, civils i polítics. Per a que les demandes populars de llibertat i justícia no es vegin mai més truncades a cops de porra i amb carrusels. Per a desterrar in eternum l’única violència que hem vist i patit aquests darrers anys, la dels antiavalots. Som un poble desobedient <obedient al nostre Mandat del 1r d’octubre i obedient al Mandat del nostre Parlament del 27 d’octubre del 2017, i lleials a la Declaració de Sobirania del nostre Parlament> som un poble no violent que necessita una policia al seu servei que ho entengui i ho respecti.
El President Torra l’hauria d’haver destituït, per coherència amb la defensa dels drets i llibertats que abandera en els seus discursos, mínim, fa un any, després dels fets d’Urquinaona. Cal alegrar-se pel canvi, evidentment, lamentant però el tuf a partidisme i precampanya. Canvi de cares al servei dels partits. Batalletes de curta volada i lluites per l’hegemonia en un Govern que poc governa, amb un President que poc presideix, en un país que necessita eleccions urgentment per donar resposta a les necessitats i reivindicacions de la gent. El perill de fer veure que tot canvia per a que tot quedi igual ens sobrevola i amenaça com un bumerang. En aquest context i amb aquesta manera de fer i entendre el servei als ciutadans, difícil es fa no demanar preventivament la dimissió del nou Conseller.
Bromes a banda <?>, la Conselleria d’Interior continuarà sent la pedra a la sabata del procés d’independència, fins que algú s’atreveixi a fer canvis radicals en la manera d’entendre la seguretat en aquest país, fent-la compatible, sense violència, amb el dret a protesta i les reivindicacions socials i nacionals dels ciutadans.
Mireia Boya e Busquet
https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=270927
———————–
PS1: Calen canvis de fons des de la Conselleria d’Interior. Mossos respectuosos i no violents.
PS2: https://blocs.mesvilaweb.cat/empordaaccio/arxius/274146
El nou Conseller ha d’anar per feina. Com pot deixar una bona empremta, un abans i un després?
————–
L’advocat Miquel Sàmper Rodríguez (Terrassa, 1966) és des d’avui el nou conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Fins ara encapçalava el grup municipal de JxCat a l’ajuntament de Terrassa, lloc que havia d’ocupar el conseller Lluís Puig –cap de llista a les eleccions–, però la seva trajectòria en la política es limita a aquests darrers cinc anys. Hi va arribar com a successor de Josep Rull al capdavant de la secció egarenca de CiU després d’una destacada trajectòria a l’advocacia catalana. Ex-degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa (2006-2014), ex-adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia espanyola (2009-2014) i ex-president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (2013-2014), ha orientat l’activitat a la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret d’habitatge. Com a degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa va impulsar a la seva ciutat la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’estat espanyol durant l’època més dura de la crisi econòmica de 2008, quan els desnonaments per impagaments eren habituals. Més tard, va promoure’n l’expansió arreu de Catalunya juntament amb la Taula del Tercer Sector.
PS3: Des de Mèxic:
‘Sigue en directo nuestra mesa redonda domingo 6 de septiembre. 12h MEX/19hCAT’
