Al darrera la nevera

Suposo que ja ho sabeu, perquè esteu tots enganxats al Facebook i segur que sou seguidors de la pàgina del Grup Enderrock. Però pels qui no aneu seguint l’actualitat de la casa gràcies a aquest gran adelanto de la ciència, us explico: ens hem traslladat. Hem deixat enrera les antigues oficines del carrer Enric Granados i el cafè del Bar Jaime –hem sobreviscut a l’oficina i el cafè– ben bé deu anys, i estrenem una nova seu més àmplia, lluminosa i moderneta al carrer Muntaner. Aquesta setmana hem executat la darrera fase de l’operació trasllat i avui estem aquí mirant d’instal·lar-nos. Com era d’esperar amb una mudança d’aquestes característiques, mentre seleccionavem, empaquetavem i llençavem a la brossa tot el material que teníem acumulat hem trobat algunes “perles” ben curioses… [Més]

Sigui dit d’entrada que hem intentat desfer-nos del màxim volum de brossa possible. Ja sabeu
que a les oficines s’acumulen coses. I a les redaccions, encara més.
I a les redaccions de les revistes musicals, a més les coses que s’acumulen solen ser discos, vinils, casets, samarretes de grups, objectes de promoció completament freaks… Sí: en alguns moments ens hem sentit com una mena de cicló destructor de la cultura catalana. I efectivament: els cassets del Capità Catalunya repartits amb el número 12 de l’Enderrock no han sobreviscut (a excepció d’una remesa que guardem per a la història). Jo he salvat de la crema algunes coses, per exemple:

* Senzills de vinil de Sopa de Cabra, sobrants d’una antiga promoció. No en quedaven gaires i els hem salvat tots. Del disc Sopa de Cabra, “El boig de la ciutat” amb “On ets” a la cara B. De La roda, “El carrer dels torrats” amb “Dies de carretera” a la cara B. I del Ben Endins, “Si et quedes amb mi” i “Quan et mous”. Sonaven més o menys així:

* Senzill de vinil de Sau del Quina nit, amb el tema “És inútil continuar”, amb caràtula a dues tintes i un sello de promo amb el lema “Objectiu de màxim interés”. Erem més joves, hi havia pressupost i els videoclips catalans es rodaven al putu Carib:

* Senzills en CD de Sangtraït, de l’època de l’Eclipsi i el Noctambulus. Prefereixo l’etapa anterior (fins al Contes i llegendes) però me’ls afianço. Inclouen temes com “Cara i creu”:

* Maquetilla de Feliu Ventura. Aquesta la vaig rescatar del fons del calaix i conté esboços de cançons de l’Alfabets de futur encara inacabades. Prometo no fer-les públiques. Al final va quedar així:

* Carta de Carles Belda, manuscrita sobre partirua de Kepa Junkera. “Hola senyors. Us escric per informar-vos d’alguns dels nostres darrers moviments. D’una banda, el 19 de novembre amb El Belda i el Conjunt Badabadoc farem un concert de presentació del nostres primer senzill al Terra Dolça de Sant Cugat”… L’invent li va funcionar.

* Revista Rock Comix dedicada al ‘Rock català’, datada 1976 i amb preu de 95 pessetes… Inclou reportatges, entrevistes i còmics sobre els germans Batiste, Música Dispersa, Pau Riba, Màquina, Iceberg, la Dharma… Probablement els autors i lectors anaven d’àcid fins a les orelles, però fins i tot serens segueix tenint certa gràcia. Parlem més o menys d’aquesta època:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!