Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de juliol de 2020
0 comentaris

Poetes catalans (60): Juli Micolau

Juli Micolau, va nàixer a la Freixneda, Matarranya, el 1971. Ha estat pagès, pastor i ha treballat amb la metal·lúrgia.

* De formació autodidàctica, és un poeta intuïtiu i apassionat, amb una obra de gran complexitat lèxica i riquesa conceptual.
* Va ser guardonat amb el premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó per D’un sol esclop i amb el premi Pedro Saputo de les Lletres Aragoneses en Llengua Catalana 2002 per Esfera.
Obra poètica
* Ha col·laborat a les revistes Sorolla’t, Kalat-Zeyd, La Comarca, CESBA, L’Eixam, Plana Rasa, Descobrir Catalunya, L’arnerol, ARTeFACTE i el diari La Vanguardia.
* Ha traduït del català al castellà l’obra de teatre La bruixa i el frare i Dos monòlegs i un diàleg del poeta i dramaturg pena-rogí Desideri Lombarte.
* Té poemes musicats pel grup Temps al Temps.
* Ha participat en trobades literàries i jornades de cultura catalana a dins i fora de la Franja de ponent.
* Té inèdits els poemaris ÀTIC i La magnitud del seny.
* Ha estat antologat a Memòria de la set (1992); Poetes de Frontera (2001); URC. Gent Terra Paraules. Literatura de la Franja (2001); 20 Poetas Aragoneses Expuestos (2007); Lletres de casa (2009); Roda la mola. Poesia al Baix Aragó en Llengua Catalana des dels orígens als nostres dies (2010) i L’arbreda ebrenca (2010).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

L’assossec i l’observant

Podria ser el flautista elegit
-per no dir vingut d’Hamelin-
tocant pels carrers i places,
jardins i parcs del món;
l’artista no dóna cap pista
per poder situar-lo amb encert.
Això sí, se’l veu vestit d’arlequí
amb dibuixos de gran festa on
les notes musicals han eixit
a plenar l’ambient d’alifara
sense pentagrama ni ordre
però amb voluntat d’amor
com qui observa amb assossec,
escolta el so melodiós del vent
o la remor de l’aigua d’un assut.
El personatge central podria veure’l
també ubicat a Nova York o Paris,
per exemple, llocs emblemàtics
per al triomf del talent i la glòria.
I si el dibuix és el somni
de tocar la flauta, avant!
Lo món es un entusiasme
on tots aprenem dels altres
per a millorar-ne la vida.
Som música i dibuix
de natres mateixos.
Som el que llegim
amb els ulls de la ment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!