Emigdi Subirats i Sebastià

Franca Masu va nàixer a l’Alguer el 1962. És una cantant de jazz, fado i tango, amb lletres altament poètiques que ha encapçalat el ressorgiment de la cançó catalana a la seua ciutat natal. És filla del pintor Manlio Masu.

* Cantant d’arrel Mediterrani amb gran talent.
* Cançons amb arrel i ritme poètic.
* De formació autodidacta i gran sensibilitat imaginativa.
* Ambaixadora de la nova cançó algueresa a la resta dels Països Catalans.
* Ha musicat l’obra d’altres poetes algueresos i catalans.
* Rapsoda aguerrida, recita habitualment poemes d’altres autores alguereses, les quals podem sentir en youtubes online.
* El seu primer àlbum, “El Meu Viatge” (2000), va obtindre la SGAE i de Ràdio 4 Barcelona la menció com a millor disc debutant. El 2003 publica l’àlbum “Alguímia” amb la col·laboració del músic Mauro Palmas (mandolina) i el contrabaixista Salvatore Maltana. Porta el català de l’Alguer a festivals d’arreu d’Europa.
* L’any 2003, juntament amb Fausto Beccalossi i el “Trio Nuevo Tango” del músic Oscar del Barba, enregistren un àlbum dedicat al tango argentí, “Hoy como Ayer”.
* “Aquamare” (2006) és el seu tercer àlbum, del qual n’és lletrista.
* L’any 2010 participa al Vancouver Jazz Festival i altres festivals al Canadà.
* El seu disc “10 anys” surt el 2011, el qual va enregistrar en directe en diferents escenaris del món – des de Barcelona a Utrecht, passant per Roma i pel prestigiós Festival de Porta Ferrada.
* El 2012 treu Almablava, amb composicions pròpies.
* Alguns dels seus poemes van ser inclosos en l’Antologia La tercera illa, poesia de l’Alguer, a cura del vinarossenc Joan-Elies Adell.
* El 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi “per la defensa de la llengua catalana des de l’Alguer”.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

L’ALÈ

Què fas, que pensaràs,
aquesta nit t’adonaràs
de la mia despedida,
sense un sospir, sense un lament,
sense més dir-te adéu.

No cal abandonar
llit i llençols, sinó els teus ulls
que mai més sigaran iguals
damunt dels meus.

I en els meus dies que vengaran
seré una fulla
perduda en la mar sense fi,
perduda dins de mi,
besada per la mar tant dolçament.

Si dins la mia sang
viu la malenconia
que espavila els records,
ajuda’m a espantar-la,
forsis se n’anirà.

Ja sento l’alè
des dels meus ulls als llavis,
que em diu:
– abraça’m,
res ja no serà igual.

VENT DE GENER

Vent, si m’acariciaràs
un dia de gener,
quan l’ànima sobre la mar
vibra cercant la vida
per un viatge sense fi.

Vent, malenconiós, lleuger,
dansa sobre el meu cos,
i dansa, dansa, trobaràs
ones llunyanes, profundes.

Amor, si tu m’encontraràs
un dia de gener
i en l’aigua brillen els estels;
amor, t’estimo com el vent
als dies de gener,
abraça’m amb la immensitat.

MÉS A PROP

A la vora de la mar,
hi ha casa nostra,
assajant una cançó
que és per la història.

Veig venir un galió
ple de poemes,
veig venir un mariner
que història mena.

“Mariner, bon mariner,
portau poemes?”
“Dieu-me com los voleu,

“Sense rimes los vull jo,
que hi ha millor vida;
sense rimes los vull jo,
són per la història.”

“Pujau a dalt de la nau,
triau els poemes.”
Mentre estan mercadejant,
l’Alguer pren vela…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!