Emigdi Subirats i Sebastià

Aquest estiu vaig visitar amb la meva dona, els meus fills i una parella d’amics la illa de KRK a Croàcia, la qual recomano a tothom per la bellesa paisatgística i per la riquesa gastronòmica, acompanyada d’uns preus que ja no recordava des de feia molt de temps des de Catalunya estant. Una de les coses que em va sorprendre moltíssim és l’alt nivell de coneixement d’idiomes que tenen la gran majoria de croats. Tothom parla italià perfectament, sense accent, i molts coneixen l’anglès, l’alemany i el rus. El coneixement de llengües és un requisit imprescindible per a qualsevol tipus de feina, des de vendre peix a servir en un bar. Em va fer pensar i molt sobre el pèssim sistema educatiu que tenim als Països Catalans, que no permet que es pugui saber un idioma estranger amb condicions de parlar-lo i entendre’l tothora, rebent únicament classes a l’escola pública. Sentim a la televisió que ens expliquen molts projectes nous suposadament innovadors. El Conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall, tira en bala cap a la potenciació de les llengües estrangeres a costa de l’ensenyament del català, la seva gran obsessió: com esmicolar-lo encara més. Ens repeteix la mateixa cançoneta sinistra cada un parell de mesos. I la cosa no funciona, el nivell d’anglès amb el qual acaben el batxillerat la majoria d’alumnes  és un autèntic desastre, gairebé una vergonya educativa. Parlo des del coneixement de causa, sóc professor d’anglès des de fa 17 anys.

En Canvi, Croàcia, Finlàndia, Suècia, Dinamarca o Holanda són països exemplars quant a l’aprenentatge de llengües estrangeres, sense fer mal a les llengües pròpies respectives ni restringir-les en l’àmbit educatiu, les quals, val a dir que tenen menys parlants que la catalana i, de ben segur, una literatura menys rica que la nostra.

Precisament les dues novel·les estel·lars a Croàcia aquest estiu, quant a traduccions, han estat d’autors catalans. "La Pell Freda" d’Albert Sánchez Piñol i "A l’ombra del vent" de Carles Ruiz Zafon. Una llibretera de KRK em va fer cinc cèntims del bon nivell de vendes d’aquestes novel·les, que en el cas de la segona ha ajudat a donar a conèixer els barris antics de la ciutat de Barcelona. Era sabedora que eren autors catalans, que usaven dues llengües distintes a l’hora de comunicar-se. Un altre dels autors de casa nostra coneguts i llegits al país croata és Manel Vázquez Montalban, amb el seu detectiu estel·lar Pepe Carballo.

Amb la Fira del llibre de Frankfurt tocant a les portes, la traducció d’autors catalans a altres idiomes s’ha anat intensificant. "La ciutat invisible" d’Emili Rosales i "La Clau Gaudí" d’Andreu Carranza han rebut nombroses traduccions acurades, que els ha donat una dimensió internacional a aquests dos autors ebrencs. Bones notícies, doncs, per als escriptors catalans, que sembla que tinguin molt més fàcil la difusió per països eslaus que al veí territori castellà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!