Emigdi Subirats i Sebastià

 Una part essencial de la Festa Major de Campredó (Baix Ebre) són els berenars a la plaça de bous, construïda amb carros i carretes com en  altres pobles de les Terres de l’Ebre. És a dir, lluny d’una plaça convencional de la “Fiesta Nacional” (dels veïns de ponent). No he estat mai un gran afeccionat als correbous precisament, i no m’agraden els espectacles del bou capllaçat ni del bou embolat. Tot i això, gaudeixo com el qui més dels berenars de cada vespre a la carreta amb els companys i les companyes de la colla i amb els nostres xiquets i xiquetes respectius/ves. La nostra carreta és la més gran de la plaça, propietat de l’amic ampostí Jou Vidal (un “latifundista” de l’arròs del Delta de l’Ebre, ai si em llegeix!!!). Hem anat organitzant berenars de categoria, amb la degustació de pizzes, truites, espardenyes… Enguany les cuineres són les dones, els anys anteriors els cuiners “sense títol ni jornal” érem els homes. Destacarem molt especialment el perniler oficial de la carreta, Abel Rodríguez, per la paciència que té tallant pernil per a tothom. Cuini qui cuini, després de l’àpat difícilment ens podem aixecar dels bancs on estem asseguts, ni gairebé gosem desplaçar-nos a buscar un cafè!!!
Com diuen popularment els més vells de la població, a Campredó hi ha molt “torero de carreta“. És a dir, gent que no corre davant del bou, sinó que prefereix omplir-se l’estómac. Els cadafals del mig de la plaça (tablados, per entendre’ns en llenguatge col·loquial campredonenc) estan plens de pernils i cassoles, al costat  d’homes i dones amb entrepans de tota mena, que es disposen a fer el ritual de cada tarda. Els menjars a la plaça i la tertúlia pertinent són una de les essències intrínseques de la nostra festa.
No  em considero un ebrenc atípic pel fet que no m’agraden gaire els correbous, ja que és fàcil adonar-se que en som molts els qui anem a la plaça per xerrera i teca, i que a voltes no sabem ni que hi ha una vaqueta a la plaça. L’únic cop que he baixat a la plaça és per anar a buscar la xocolata per als xiquets i els pares, just ahir dia de la xocolatada…
I cal tenir el gust de parlar amb llibertat  al respecte. N’hi ha centenars d’ebrencs i d’ebrenques que voldrien un model diferent de la festa major. Personalment, no em sobren els correbous… Altra opinió em mereixen pràctiques amb els bous clarament abusives que també s’han convertit en tradició, si acceptem que s’anomeni així. El model ball-bous és compatible amb altres activitats necessàries que també podrien tenir gran acceptació. Després d’anys i panys d’un mateix model de festa, cal imaginació i propostes noves que la revitalitzin.
I de bon matí, estem de festa major i no ens volem de perdre ni un detall!!!

PD. La primera foto és del bloc Lo Barber i la segona del bloc Lo Sifo, tots dos retraten el bou capllaçat, no l’ambient a les carretes.