Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 d'octubre de 2008
0 comentaris

Dos llibres sobre els Fets del 6 d’octubre de 1934 a les Terres de l’Ebre (2)

Al post d’ahir fèiem referència a un llibre d’història sobre els fets del 6 d’octubre de 1934, del periodista marcel·linista Santiago Campos i Terré, represaliat al vaixell-presó Manuel Arnús al port de Tarragona. Avui, en canvi, farem cinc cèntims d’una novel·la. Es tracta de “Vent de Dalt” (1997) de l’escriptor de Palamós, amb arrels campredonenques, Xavier Guillamon i Sanahuja, que va guanyar el premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar de 1996. Ens narra la història verídica de tres joves de Campredó que es veuen implicats en els fets del 6 d’octubre de 1934, durant els quals el president Companys va proclamar l’Estat Català, a qual cosa els havia de canviar les seues vides. És la història dels seus iaios materns i del seu oncle, que s’havien entusiasmat amb l’ideari esquerrà i catalanista i que no sabien què fer ni les raons d’aquella revolució. Hem triat igualment un paràgraf significatiu de les sensacions que causava la vida quotidiana als vaixells-presons:
“El Cabo Cullera i el Manuel Arnús s’havien disposat com a quarters. A dos quarts de sis del matí tothom s’havia de llevar perquè a les set es passava llista i se servia un beuratge d’un color imprecís que els militars anomenaven cafè amb llet. L’esmorzar era a dos quarts d’onze i a les cinc de la tarda se sopava. El règim alimentari era molt dur, d’inspiració espartana. A les nou del vespre, els guàrdies feien desallotjar la coberta i els homes quedaven conrinats als camarots i a les bodegues. .. Durant els inacabables mesos d’empresonament, no cessà mai el formigueig inquiet i distant de la gent sobre les fredes lloses de la Puda del Serrallo. Ben al contrari, la bullícia s’anava multiplicant a mesura que la xifra de detinguts augmentava, dia rere dia.  Arraïmats al punt més alt de la proa dels vaixells presó, els presos es fatigaven la vista intentant identificar algun familiar o conegut dins la multitud de mocadorets que s’agitaven al peu de l’Escala Reial reclamant incansables un senyal de la persona estimada. Els ferrenys pescadors del Serrallo van deixar-se convèncer sense gaires esforços per fer carregades de gent als seus fràgils esquifs per tal que els familiars dels reclusos poguessin acostar-se als vaixells, encara que sempre a una distància prudencial. … Quan al Manuel Arnús o al Cabo Cullera es feia intel·ligible el nom d’algun pres formulat des de la desordenada cridòria que provenia de les barquetes, aquest era corejat pels empresonats, i travessava cobertes i bodegues fins que arribava a l’interpel·lat, que acudia prest al reclam obrint-se pas embogit i anhelant entre el caramull d’homes…”.
Aquesta va ser la primera novel·la basada en el poble de Campredó. L’any 2000 des de Soldevila li vàrem organitzar un acte d’homenatge. He de dir que és el relat que em va inspirar per escriure les meues tres novel·les en les quals Campredó és el marc: Tomàs Serra (2001), Vora l’Iber (2002) i Expedient 3295 (2003).

PD. Imatge del vaixell-presó Manuel Arnús, ancorat al port de Tarragona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!