Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
El Corpus de Sang va ser un avalot protagonitzat a Barcelona el 7 de Juny de 1640, per un nombrós grup de segadors, amb la connivència d’una bona part de la població local. Un petit incident al carrer Ample entre un grup de segadors i alguns barcelonins, en el qual un segador va quedar malferit, va precipitar la revolta. L’any 1640 va ser un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del Principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència al país, dels terços de l’exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes varen negar-se a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on va ser enviat l’algutzir Montrodon per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resistència dels vilatans l’algutzir va trobar la mort. La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes (3 de maig) i a Santa Coloma de Farners (14 de maig) desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos que, de les comarques gironines, s’estengué cap a l’Empordà, cap al Vallès i cap a Osona i el Ripollès. “Visca la fe de Christ!”, “Visca lo rey , el nostre senyor!” i “Visca la terra, i muyra per semp lo mal govern!” van ser els lemes dels segadors que van originar la revolta popular del 7 de juny de 1640, dia conegut com el Corpus de Sang. Els aldarulls es reproduïrien a Barcelona durant el dies següents. El balanç va cloure’s amb un total d´entre 12 i 20 morts, majoritàriament funcionaris reials. La mort del virrei, el comte Queralt, va marcar però, un punt d’inflexió en el trencament entre Catalunya i Espanya i va precipitar l’inici de la Guerra dels Segadors.
ELS MÀRTIRS DE 1640
En la data d’avui, 7 de juny (469 anys després de l’històric Corpus de sang) hem cregut oportú afegir un històric article que va publicar el 1938 al setmanari antifeixista Meridià, l’historiador tarragoní Antoni Rovira i Virgili (un dels ponents més importants del nacionalisme català de tots els temps). Fa referència a un altre article que havia publicat l’intel·lectual Joan Cid i Mulet sobre els controvertits fets de Tortosa de 1640, que ha passat a la història amb el nom de Màrtirs de 1640. Els historiadors tortosins Hilari Muñoz i Enric Querol han aportat dades importantíssimes sobre la Guerra dels Segadors a la ciutat de Tortosa.
“En un dels darrers números de MERIDIÀ, el nostre amic Joan Cid i Mulet ha parlat dels màrtirs que l’any 1640 va tenir a la ciutat de Tortosa la causa de Catalunya. Aquells màrtirs de Catalunya són recordats d’alguns anys ençà pel rètol d’un carrer tortosí: ”Carrer dels màrtirs del 1640”. I és verament emocionant, per a un català, de guaitar el rètol que es manté al seu lloc enmig de les runes de la ciutat del Baix Ebre. Just és que aquells catalans que tres-cents anys enrera, van sucumbir en defensa de la pàtria catalana, siguin honorats per aquests d’una manera permanent. El cas dels tortosins executats l’any 1640 demostra no sols el patriotisme d’aquells homes, ans encara el patriotisme del poble de Tortosa, que en la seva gran majoria estava al costat de Catalunya. Té raó, doncs, Cid i Mulet en demanar que sigui recordada amb tots els honors, la gesta tortosina del 1640 i que siguin honorats degudament els màrtirs d’aquell tràgic any. Però nosaltres creiem que el record de caràcter general català que ell proposa per als tortosins executats aleshores, ha d’ésser no solament per als màrtirs de Tortosa, sinó per als de les diverses poblacions de Catalunya que van tenir així mateix llurs màrtirs. La gesta tortosina de l’estiu de 1640, que restava gairebé coberta per la boira de l’oblit i de les confusions històriques, és ben digna d’ésser coneguda i admirada, sobretot en els nostres dies. L’exèrcit de Franco va voler seguir, mesos enrera, el mateix camí. I de la invasió de Catalunya que va seguir l’any 1640 l’exèrcit comandat pel marquès de Los Vélez. Ara, però, els invasors no han trobat a Tortosa els traïdors que, fa prop de tres-cents anys, van obrir-los les portes de la ciutat i van donar-los resolt d’aquesta manera el difícil problema militat del pas de l’Ebre. Amb les dades històriques conegudes avui, hom pot reconstituir-se els fets de Tortosa en llurs línies generals, que són aquestes: concentració de nombrosos soldats castellans (trets de llurs cases per lleves forçoses) al castell a o fortalesa de la ciutat; intent de les autoritats reials per proveir aquells soldats d’armes i municions i per donar un cop que els permetés d’apoderar-se de la població, on predominaven els partidaris de la causa catalana; alçament victoriós del poble tortosí el dia 21 de juliol de 1640; tractes de les classes altres i de la clerecia de Tortosa amb el comte d’Olivars; cop de força dels reialistes el dia 4 de setembre següent i cruel repressió dirigida contra els qui més es distingiren en el moviment popular, quinze dels quals van ser condemnats a mort.
És una llàstima que no hagi pogut publicar-se encara el llibre que sobre els fets de Tortosa durant l’any 1640 té compost el nostre vell amic Ferran de Sagarra, que ha aplegat un considerable nombre de documents inèdits, els quals completen el que va publicar anys ha Celestí Pujol i Camps. Mereixen d’ésser honorats els màrtirs catalans del 1640. I mereixen d’ésser vituperats els traïdors que aleshores hi va haver. Entre aquests van figurar els tres procuradors de Tortosa, és a dir, els tres consellers que formaven el govern municipal. La repugnant fesomia moral d’aquests homes es mostra en la lletra que van adreçar el dia 6 de setembre a la Generalitat. És un breu document regalimós d’hipocresia i de crueltat sarcàstica. Heus ací la lletra al·ludida: Los excessos que han comès los pertorbadors de la quietud d’esta ciutat han arribat a l’últim del desvergonyiment, i no s’han obligat a tots els ciutadans a prendre les armes y ab lo nom del Rey Nostre Senyor alçant sometent, capturat divuit o vint dels més culpables, han se’ls fulminat en aquestes, u vui dematí se han donat garrots a sis d’ells, y per a escarment públich se han tret penjats de una finestra de la
sala de la procuradoria d’esta ciutat. Ab què resta la justícia ab malta aucthoritat y ab la reputació convenient, y lo Rey Nostre Senyor servit com és just. Donant_ne rahó a vostres senyories estam segurs los ha de cabre molt gran part de gust vehent-nos lliures de la oppresió que patia la justícia.
La contesta de la Generalitat va ésser l’acord que, setmanes després prenia la Junta de Braços Generals (veritable Parlament de Catalunya) declarant traïdors aquells mals tortosins i molts catalans i expulsant-los de la comunitat legal del Principat. Al cap de tres segles, l’eterna Catalunya ha reivindicat el poble i els màrtirs de Tortosa amb una làpida d’honor i ha fet d’aquella ciutat una de les pilastres de la resistència a l’invasor. I estem segurs que és ja pròxim el dia de la glorificació conjunta dels màrtirs i els herois catalans de l’any 1640″.
Antoni Rovira i Virgili
– Meridià , 20-V-1938, n. 19.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
¿Per a quan la nostra història a les escoles?
Portem més de 25 anys de Logse i lleis educatives similars i els nostres fills i filles cada vegada més ignorants en tot.
El Psoe ha fet la seua feina bruta, amb lleis educatives inútils i reaccionàries. Ara bé. ¿com és possible que no reaccionem?