GRÀCIA 1850

ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi

9 de maig de 2008
Sense categoria
1 comentari

GRÀCIES, FRANK…

Malgrat els darrers desencisos,
el que no podem ser és uns desagraïts i, per això, crec de justícia donar-li
les gràcies per tot el que ha fet pel nostre club aquests darrers cinc anys.

Sabem que els dos últims ha estat
per oblidar però, el que no podem oblidar son els títols que també ens a ofert:
dues Lligues estatals, dues Supercopes i una altra Copa d’Europa.

Si d’alguna cosa ha pecat en
Frank es d’haver estat massa bona persona que no ha sabut o volgut marcar
terreny ni autoritat amb uns cracks mimats
en excés per l’afició que ara abomina d’ells.

Per tot això, moltes gràcies
Frank, i a reveure…

  1. Vull afegir-me a l’agraïment malgrat no saber-ne un borrall de futbol. Em fa l’efecte que tardaran a can Barça en trobar-ne un altre amb el mateix saber estar d’aquest rull. Salut i sort li desitge de tot cor en aquest món de caníbals on no hi ha miraments ni cap casta de lògica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!