El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Primer seguiment virtual d?una jornada parlamentària, primera experiència d?un Parlament 2.0
Hem començat a fer camí! Ahir es va celebrar al Parlament la VIII Jornada sobre mitjans de comunicació audiovisual. Un total de 270 internautes a través del Facebook i cinquanta-quatre a través del Twitter van seguir els debats, van fer arribar preguntes, van plantejar dubtes, van qüestionar afirmacions i van compartir comentaris en temps real. Tota una experiència 2.0, inèdita a la cambra catalana i que, sens dubte, va ser tot un èxit.
Va ser especialment interessant la introducció de la figura del relator virtual –del qual se’n va ocupar la UOC– per rebre i fer arribar a cada taula rodona les preguntes dels ciutadans. Aquest seguiment en línia es podia fer en directe pel Canal Parlament i a la web de la cambra, que oferia un espai virtual de participació. Tot amb una única finalitat: obrir la porta a la interactivitat i a la participació directa de la ciutadania. El resultat immediat: cent setze persones es van registrar a la pàgina del Parlament i durant tot el dia s’hi van fer 1.120 connexions.
(Continua)
Durant la Jornada es va aprofundir en els dubtes que plantegen les noves tecnologies de la informació i la comunicació i en el potencial que representen per aconseguir una societat cohesionada; en la llibertat d’expressió en l’era digital, i en les relacions entre els mitjans i la política. I en tots els debats va aparèixer, d’una manera o altra, el paper de les noves eines de comunicació a la xarxa i de les comunitats virtuals: una eina de treball transversal que, per al Parlament, ha de ser prioritària en la comunicació amb la ciutadania.
En definitiva, hem de poder generar i mantenir una conversa franca i oberta amb els ciutadans, oferir-los un accés directe als seus representants polítics perquè es puguin implicar i puguin participar en la feina que es fa en aquesta casa. I perquè sentin que els diputats i les diputades de la cambra són al servei de les seves necessitats, que treballen i es preocupen per ells.
Tot plegat representa un canvi de mentalitat molt més profund –i molt més difícil!– que el fet de posar en marxa eines 2.0. És un camí llarg, no en tinguem cap dubte. Però per a fer qualsevol camí, cal començar a caminar.
Em quedo amb un dels comentaris rebuts ahir al twitter de la Jornada. @jplanas va dir: «Avui és el dia en què m’he sentit més pròxim (al Parlament).» Aquest és l’esperit; aquesta és, justament, la voluntat d’aquesta cambra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ernest.
Jo ahir també em vaig estrenar en això de ser espectador-participant d’unes jornades (interessantíssimes, per cert) en directe des del meu ordinador, mentre podia atendre altres feines del dia que m’obligaven a estar a la meva redacció. Em vaig connectar per mitjà de la web del Parlament i del Canal Parlament, no sé si a travès del Facebook o del Twitter (a vegades aquests noms tan estranys són els que espanten als possibles nous usuaris); però vaig seguir les ponències i els debats i vaig intervenir en la intervenció de’n Saül Gordillo. De fet, vaiog conèixer aquesta possibilitat gràcies als teus comentaris al Facebook.
I és quer nen, no pares. Però no pares de fer coses. I explicar-ho per aquests mitjans els hi dona una projecció molt molt interessant. Si tots els polítics els fessiu servir, tindriem una dimensió més exacte dels que penqueu i els que no tant. I no sabia que compartiem també un bloc a Vilaweb.
Salut i fins aviat.
com cal dir ara, per un Parlament 2.0 som-hi!