El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
La darrera lliçó del doctor Pere Anguera
Quan amb poc més de 19 anys vaig començar a donar les primeres passes en el món de la política, ell ja era una persona de prestigi en el seu àmbit, la Història, tot i la seva joventut, i també una persona compromesa i amb uns ideals sòlids de llibertat i progrés que anhelava pel conjunt dels Països Catalans. El recordo perfectament el dia que vam presentar Nacionalistes d’Esquerra a Reus, al Centre de Lectura, un dels primers actes polítics que compartia amb Josep Lluís Carod-Rovira i Magda Oranich, entre d’altres. En acabar, quan encara em tremolaven les cames i la veu, ell va venir i em va felicitar pel discurs que acabava de pronunciar. Fa pocs mesos vaig tenir l’oportunitat d’evocar aquest capítol en una conferència al Círcol de Reus. I és que aquelles paraules, aquell copet a l’esquena, van significar molt per a mi fins al punt que avui encara les recordo.
Per això, quan avui pujava cap al Parlament després de les festes de Nadal i m’han dit que el Pere Anguera ens havia deixat, he tornat a reviure, l’un rere l’altre, els records d’experiències viscudes i compartides; el capítol de Nacionalistes d’Esquerra; quan el van detenir de manera injusta i arbitrària en aplicació de la Llei antiterrorista amb dos ciutadans més de Reus, innocents com ell; quan el van fer catedràtic el 1992, el mateix any que jo entrava al Parlament; quan va accedir a la presidència del Centre de Lectura, on va marcar una etapa; fins el dia que l’Ajuntament de Reus li va concedir la Medalla de la Ciutat, el 2007, una distinció més que merescuda.
Amb la desaparició de Pere Anguera no només hi perd Reus i el Camp de Tarragona, des d’on exercia la seva càtedra a la Universitat Rovira i Virgili, sinó que ho fa la cultura i el món acadèmic català. El prestigi de la seva figura humanística i intel·lectual, la seva implicació en la història local i nacional, la seva perseverança en els teixits i moviments associatius i, insisteixo, el seu compromís permanent, sincer i actiu en la cerca de la llibertat dels Països Catalans l’han convertit sobradament en un referent de país. I aquesta ha estat la darrera gran lliçó del doctor Pere Anguera, la seva permanent lliçó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però abans del Partit Socialista d’Alliberament Nacional-PSAN, d’on hi provenia un bon feix de militants que engrossiren aquell partit jove que liderà en Jordi Carbonell.
Pere
Llàstima que ens deixin persones com en Pere Anguera, gent de reconeguda valua professional i trajectòria de compromís amb el país. Un país aquest nostre, que li caldran moltes persones de valua, amb un bon grau de compromís, per treure’l d’aquest peatge limitador on es troba.