El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
La bona gent que fa bona música
Aquesta setmana, que ha estat la «setmana horribilis» per dir-ho d’alguna manera, també ha tingut moments bons. Per una part, veure com molta gent està amb tu. Mai agrairé prou les mostres de suport i solidaritat rebudes aquests dies. Confesso que en determinats moments fins i tot m’he emocionat. Per una altra part, veure que treballes amb gent extraordinària i això no té preu. I fins i tot de la crítica, si és constructiva i educada (que no sempre és així) se n’aprèn, i per tant també penso que molts dels inputs que m’han arribat s’han de tenir molt en compte.
(Continua)
En aquesta setmana complicada també he tingut l’oportunitat de fer coses normals i, per tant, he complert amb l’agenda. I una de les coses que m’ha agradat d’aquesta setmana ha estat dinar amb el Manu Guix i el Lluís Soler, músic i promotor musical. Em van fer una anàlisi més que lúcida del moment actual de la música al país i de la música que es fa al país. De com tracten la música les emissores de ràdio, de com evoluciona el gènere musical, de com els hi va l’espectacle QUÈ, musical que no em cansaré de recomanar a tothom (sobre tot als més joves o si té fills joves!!!). I conèixer més a fons persones amb inquietuds sempre s’agraeix. El Manu Guix té cara de trapella, però darrera d’aquell aspecte hi ha un tros de músic impressionant. És jove i té recorregut. Tan de bo que trobi els circuits adequats per poder desenvolupar amb el màxim èxit possible la seva carrera. Torno a insistir que si podeu escolteu amb calma i atenció el seu disc “11 Llachs”. M’hi he enganxat. Us recomano “A cavall del vent”. Personalment m’ha carregat les piles en algun moment complicat.
I això em porta de nou a aquella reflexió que faig sovint sobre la valoració de les coses bones que tenim i que es fan en aquest país. Costa tant que ens n’adonem? Costa tant que ens en sentim orgullosos?
En aquesta «setmana horribilis», res millor que descobrir la cara bona de les persones. Siguin excel·lents músics, siguin col·aboradors imprescindibles, siguin amics i amigues lleials.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La música ens sosté a la vida tant en moments difícils com de gresca. Moriríem sense la música. Què seríem sense aquestes sensacions i sentiments que ens produeix? Seríem un cap, un tronc i unes cames. Tan sols això.
Una salutació. És molt gratificant adreçar-li unes paraules. Gràcies.
ànim president el pitjor ja ha passat !!
AGÈNCIES. 30 – És un luxós Audi A8 blindat. Aquest cas engrosseix la polèmica dels cotxes oficials. Mentre el cotxe del dictador Francisco Franco se subhasta aquests dies en un portal d’Internet pel mòdic preu de 25.000 euros, el blindat que usa en els seus desplaçaments l’alcalde de Madrid necessitaria molt més que això per a iniciar la licitació. L’alcalde de Madrid reaviva la polèmica dels costosos cotxes oficials després de conèixer-se, segons publica el diari Público, que usa un cotxe de luxe valorat en més de mig milió d’euros, un Audi A-8, per als seus desplaçaments. El preu del cotxe de Gallardón deixa petits els 80.000 que Benach va invertir en el seu Després d’Ernest Benach (ERC), president del Parlament de Catalunya, i el socialista Emilio Pérez Touriño, president de Galícia, l’alcalde de Madrid es cola ara en la polèmica deixant petits els 80.000 euros que el català es va gastar en el cotxe. El cotxe de l’alcalde de Madrid està subjecte a un contracte d’arrendament del vehicle entre 2008 i 2012 per 591.624 euros. L’acord de lloguer es va adoptar en la Junta de Govern del consistori madrileny celebrada el passat 17 d’abril. La resposta oficial de l’alcalde no s’ha fet esperar. Gallardón al·lega “raons de seguretat” per a gastar-se gairebé 150.00 euros a l’any de l’erari públic en el cotxe. Però no només l’alcalde de la capital es passeja en un cotxe de luxe. Recentment, el secretari general dels socialistes madrilenys, Tomás Gómez, justificava la inversió de 81.000 euros realitzada pel Consistori de Leganés para adquierir un d’aquests vehicles. “No és un balafiament”, va dir Gómez, i va afegir que alguns alcaldes de la regió “per motius de seguretat” prenen més mesures especials que la resta dels primers edils de la regió.
.. i tants d’altres que ens recorden que encara hi som.
Una setmana horribilis? Quina setmana? Però si ja s’ha acabat.
No hi pensem més, au.
Demà a la Rifa de Confitura i a descansar que ja toca.
Dóna records als de l’Orfeó i al Xiquets que jo seré a Ripoll amb el Cor.
BONA CASTANYADA!!
Una abraçada,
Rosa
President, endavant, no trobo bé que hagi demanat escuses, escuses perquè?.
Què els catalans som menys que els de les Espanyes? ho tots ho ningú, vostè és la segona autoritat del nostre País, si al senyor Saura no li sembla bé que s´hi posi fulles, igualment que la resta dels que es queixen
Salutacions d´una militant de Móra d´Ebre
davant dels inconvenients. Tots els i les dirigents d’ERC han d’anar molt en compte en tot el que fan ja que la premsa està al servei de l’espanyolisme. Jo no he entès gaire les disculpes donades, ja que per a despeses i grosses les que ens costa Espanya. Saura i el PSOE no són uns bons aliats de la causa catalana i tampoc d’un partit independentista. Personalment aquesta aliança amb el PSOE m’està desmobilitzant moltíssim. s’ha tornat a demostrar que d’amics res, sinó tot el contrari. el psoecialista Joan Ferran no es disculparà mai de cap de les aberracions que diu, i rep la màxima atenció de tots els mitjans que ell controla.
M’agradaria veure reaccionar ERC davant de tot aquest atzucac.
salut des de l’Ebre
Crec que aquesta setmana ja s’ha dit de tot, i molts cops sense coneixement de causa.
He trobat a faltar que se’t feci més costat des del partit i trobat a faltar que es parlés de la teva capacitat de treball i de les condicions de treball necessàries de la figura que representes. També m’ha fet reflexionar en l’exigència que manifesta la societat de vegades per coses petites i fa la vista grossa en d’altres de sumament més importants.
M’alegra que en aquesta setmana desafortunada, la música t’hagi fet passar una bona estona. De vegades cal pujar el volum de la música per no sentir el soroll que ens envolta.
La música ens ajuda a entendre la vida. De totes les setmanes, i de les horribilis encara més, se n’aprén, de totes les crisi se n’aprén…prendre-ho en positiu deixa en evidència a qui fa utilització de notícies que no ho són en benefici de fosques estratègies. Els ciutadans aprecien sempre el qui treballa per a la gent. Una abraçada president
Ernest.
Quedem que una “mala setmana” la té tothom i no en parlem més.
A mi també el Manu Guix (i un altre amic que n’és un fan inciondicional) em va fer redescobrir l’ “A cavall del vent” que era una cançó desapercebuda del primer Llach però que a mi sempre m’havia impressionat, a més de transportar-me a moments de la vida on potser les il·lusions eren més que els desenganys.
Em compraré el disc i, a més, demà vaig a veure el “Què”. ¿Què et sembla?
Així tindrem temes interessants per comentar quan ens veiem, i no parlarem de política !