El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
5 anys sense Miquel Martí i Pol
El “poeta del poble” fa cinc anys que va morir. Dimarts al vespre, al Teatre Lliure, se li farà un homenatge i Jordi Dauder, Sílvia Bel i Lluís Llach, entre d’altres, recordaran Miquel Martí i Pol amb un recital que, de ben segur, serà emotiu. Tanmateix, el millor dels homenatges és el què li fa la gent cada dia, llegint la seva obra, fent-la servir per als moments especials de les seves vides: ara que ve Nadal, segur que serà un recurs utilitzat, per al casament, per una declaració d’amor, fins i tot, per a la mort d’un ésser estimat. Sempre parlem de l’expressió de sentiments, car la poesia és el millor vehicle per fer-los arribar als llocs més indòmits, als racons més especials, a les persones més estimades…
Miquel Martí i Pol forma part de la pell de les catalanes i els catalans, perquè és el poeta de la gent, el poeta que la gent compren, que s’ha fet seu i que se sent proper. És el poeta més llegit i més estimat. Els seus versos estan fixats a la memòria de tots a través, també, de les cançons interpretades per Maria del Mar Bonet, Ramon Muntaner i, sobre tot, Lluís Llach. Escoltar Martí i Pol esdevé un exercici de tanta intensitat com llegir Martí i Pol.
Vaig tenir l’honor de conèixer-lo i recordo el Martí i Pol agut, d’ulls brillants i mirada intel·ligent, de reflexions profundes fetes amb tota naturalitat, de conversa afable. Un home que ensenyava a viure, que escrivia sobre la seva experiència vital i que va produir una obra intensament lligada, d’una banda, a la classe popular i treballadora, i de l’altra, a l’esdevenir històric d’aquest país de les darreres dècades. Quan hom diu “el poeta del poble” cal que sapiguem apreciar tota la càrrega simbòlica que comporta aquesta expressió.
Lluís Solà, al pròleg del llibre L’arrel i l’escorça, va escriure: “Si bona part d’aquesta obra és poesia popular, ho és en el sentit més noble del mot. Noble per l’exigència que s’imposa i per l’envejosa eficàcia expressiva que aconsegueix. La poesia de Martí i Pol no ha caigut mai en allò que massa sovint és el defecte cardinal de la poesia adreçada al poble: la facilitat i el sentimentalisme.” No es pot dir millor. Recordo haver-me inspirat en Martí i Pol, recordo haver-me enamorat de i amb Martí i Pol. Recordo haver-me emocionat amb Martí i Pol. Recordo, recordo, recordo… I ja en fa cinc d’anys. I tot i amb això la poesia és tan viva…
L’AMOR
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
roses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol·licitud : així donaràs vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Durant els anys 80 i 90 vaig entrar un munt de vegades a la fàbrica La Blava de Roda de Ter, on en Miquel Martí Pol havia fet d’escrivent fins mitjans els 70. Les mateixes contínues de filar, les fusades, el cotó pentinat que va promoure la Tecla Sala i era l’orgull de Roda… En el brugit de la fàbrica, era emocionant pensar que allà s’hi havia inspirat el poeta. Al despatx, el penjador de roba i de barrets on ben segur hi havia deixat les seves prendes cada dia a l’entrar. En Pep, l’escrivent que vaig conèixer, havia treballat amb ell i el recordava desplomant-se un matí al traspassar el taulell. Era l’inici de la malaltia.
Després les màquines van callar. Assemblees de treballadors, vendre els stocks i la maquinària, desmuntar la filatura.
A l’any 1.999 la Blava va tancar definitivament. Espero que l’ajuntament hi faci un bon projecte per tal que aquell edifici insígnia de la indústria tèxtil i de la cultura continui dempeus per a les generacions futures.