El bloc del Director (ILC)

El darrer cap de setmana potser vaig passar més estona a Sant Cugat que a casa, i això perquè la programació del festival de poesia dissabte feia el ple i diumenge es tancava amb un recital al claustre del monestir.

Dissabte la programació s’estén de matí a matinada, amb prop de mitja dotzena d’activitats que volen incorporar al festival públics específics: els més petits al matí a la llibreria Pati de Llibres, els nois i les noies a primera hora de la tarda a Coll Favà, lectors de poesia i públic en general al vespre i a la nit, i els joves o els que se’n senten a la matinada a Torreblanca.

Dissabte a la tarda dos dels espais escultòrics de Frederic Gómez-Cardellà al passeig de Francesc Macià es van omplir de versos. De Joan Maragall primer, dits per nens de l’escola Gerbert d’Orlhac, sota el guiatge d’Anna Fitó, i de Gerard Vergés després, dits per nens de l’escola Pins del Vallès, dirigits per Montserrat Carque. A la cruïlla de Salvat-Papasseit i Costa i Llobera, un espai que és habitual del festival al barri de Coll Favà d’ençà que l’hi va incorporar Marta Pessarrodona l’any que en va ser directora, va ser l’hora dels poetes Lluís Calvo, Francesc Garriga, Àngels Gregori, Anna Gual i Estel Solé, a més del poeta d’honor, Gerard Vergés. Matthew Simon i Dave Mitchell van posar una mica de jazz entre versos en un acte que va desafiar el primer capvespre d’octubre gràcies a la gosadia de Dolors Vilarasau i que té vocació d’esdevenir una festa de carrer de la poesia.

A la nit vaig poder ser al teatre-auditori, que oferia un recital de Raimon on, a més de presentar el darrer disc, Rellotge d’emocions, va interpretar uns quants poemes cançó de la seva primera època i una bona tria de poemes musicats.

Diumenge a migdia, el claustre del monestir va acollir el darrer acte de l’onzè festival, un recital en què Rosa Font, premi Carles Riba l’any passat, Jaume Pont, que el va obtenir el 2006, Anna Aguilar-Amat, del 2000, Albert Roig, premiat el 1993, i Carles Torner, del 1984, van acompanyar Gerard Vergés, que es va donar a conèixer com a poeta amb el premi Carles Riba el 1981 per a L’ombra rogenca de la lloba. Va ser un colofó rodó, gairebé diria que exemplar, per a una edició del festival gairebé rodona.

Aquí trobareu un resum prou il·lustrat dels vuit dies de festival i aquí una mica de balanç d’urgència.