Penseu per uns moments que sou un mestre novell i jove que apareix per casualitat a l’escola d’un poble d’interior del País Valencià. Poc a poc, el mestre novell va fent forat al poble i a l’escola: coneix els mestres i les mestres, els xiquets i les xiquetes, els pares i les mares… La confiança i l’estima que tothom li ofereix el fan créixer com a mestre i com a persona i, amb el temps, s’integra d’una manera plena en la vida del poble i de l’escola. Passen els anys i el mestre novell es veu capaç d’encetar projectes de tota mena, cada vegada més grans i complexos: Jo teatre, Tu teatres, Ell teatra, el Festival de Teatre Escolar d’Albaida; els espectacles teatrals del Festival de Nadal; l’obra El secret de l’escola Covalta; el projecte de Llegendes valencianes… I tot, perquè sap que gaudeix del suport de tots els qui l’envolten.
Un bon dia, el mestre –que ja no és novell– decideix marxar: vol tornar cap València, ciutat d’on és nat. Ha passat set anys irrepetibles a l’escola, d’una gran intensitat i joia. Per això, la decisió de marxar la pren a contracor però entén que ha arribat el moment de partir. Abans però, vol deixar-hi un regal d’agraïment que mostre la seua estima a tot el poble; un present especial que perdure i recorde el seu pas per Albaida i per l’escola Covalta. I, impulsat per aquest afany, se li apareix una història en forma de pel·lícula: Una nit al Museu de Titelles. Després d’un treball ingent, el mestre –gràcies a la col·laboració i el suport de moltíssima gent i dels seus amics de l’ànima– va assolir el repte i, el passat dia 4 d’octubre de 2013, va retornar a Albaida per presentar l’estrena de la pel·lícula. Tot el món va quedar bocabadat. I el mestre, corprès per l’emoció, va dirigir unes paraules nervioses i entretallades per agrair tothom els meravellosos anys que havia viscut treballant a l’escola Covalta d’Albaida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!