TocDeQueda

Pensaments, anècdotes i paraules aproximades

6 de febrer de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Rajoy, tu sí que sobres!

La gangrena corrupta que pateix la política espanyola i, molt especialment, el Partit Popular, amenaça de fer volar pels aires la precària situació econòmica i social en la qual estem immersos. El cas Bárcenas és la gota que, de segur, farà vesar el got: tinc el convenciment absolut que l’escàndol dels sobresous acabarà, més prompte que tard, amb el govern actual. Allò més sorprenent però, és que la natura d’aquesta gota no és ni financera ni econòmica: no són les xifres de l’atur, les dades del PIB o una prima de risc desorbitada allò que acabarà d’ensorrar Rajoy i Cospedal sota la seua mateixa merda: l’espurna que ha iniciat el descomunal incendi polític té un caràcter eminentment moral o, si és vol, immoral. Després de l’afer dels sobres, serà capaç Rajoy de tornar a pronunciar les paraules “credibilitat”, “honestedat” o “confiança” sense que li tremole la veu? Serà capaç de demanar més sacrificis a la gent sense que li caiga la cara de vergonya? Serà capaç de fer veure que no passa res sense començar a suar i tartamudejar? No; no podrà fer-ho. Aznar, podria: és el cinisme en persona; la prepotència personificada. Rajoy, no: és més dèbil: té massa complexos i és una mica més humà. I si un president del govern no pot fer això en una conjuntura de crisi com la que estem patint, ni tant sols l’ampla majoria absoluta de què disposa el salvarà de la crema. Ja no hi ha manera d’aturar l’incendi: les flames en forma de notícies i declaracions cremen incontroladament la credibilitat del president espanyol. Mitja dotzena d’exdiputats i càrrecs del PP han corroborat els pagaments il·legals. I n’hi haurà més quan la Fiscalia Anticorrupció comence a estirar del fil. Insisteix: la pregunta no és què farà Rajoy; la pregunta és què s’atrevirà a dir. No res. Banalitats i frases incoherents i buides. En poc temps, no se’l creuran ni els seus.

 

I, mentrestant, la gent atia el foc amb el seu humor: cada broma, cada acudit que apareix és una nova flamarada de l’incendi. Cada cop que els implicats intenten extingir el foc amb amenaces la gent, el poble, omple la xarxa de nous acudits, un material inflamable de primera magnitud. No tenen res a fer: l’humor els està socarrant vius. És admirable aquesta capacitat de riure i fer broma davant l’adversitat; una broma que canalitza i amplifica la indignació i la denúncia col·lectiva. És l’única cosa que ens pot salvar, com a persones i com a societat. Com diu Mónica Oltra: “Rajoy, tu sí que sobres!”. Senzillament, insuperable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!