La gangrena corrupta que pateix la política espanyola i, molt especialment, el Partit Popular, amenaça de fer volar pels aires la precària situació econòmica i social en la qual estem immersos. El cas Bárcenas és la gota que, de segur, farà vesar el got: tinc el convenciment absolut que l’escàndol dels sobresous acabarà, més prompte que tard, amb el govern actual. Allò més sorprenent però, és que la natura d’aquesta gota no és ni financera ni econòmica: no són les xifres de l’atur, les dades del PIB o una prima de risc desorbitada allò que acabarà d’ensorrar Rajoy i Cospedal sota la seua mateixa merda: l’espurna que ha iniciat el descomunal incendi polític té un caràcter eminentment moral o, si és vol, immoral. Després de l’afer dels sobres, serà capaç Rajoy de tornar a pronunciar les paraules “credibilitat”, “honestedat” o “confiança” sense que li tremole la veu? Serà capaç de demanar més sacrificis a la gent sense que li caiga la cara de vergonya? Serà capaç de fer veure que no passa res sense començar a suar i tartamudejar? No; no podrà fer-ho. Aznar, podria: és el cinisme en persona; la prepotència personificada. Rajoy, no: és més dèbil: té massa complexos i és una mica més humà. I si un president del govern no pot fer això en una conjuntura de crisi com la que estem patint, ni tant sols l’ampla majoria absoluta de què disposa el salvarà de la crema. Ja no hi ha manera d’aturar l’incendi: les flames en forma de notícies i declaracions cremen incontroladament la credibilitat del president espanyol. Mitja dotzena d’exdiputats i càrrecs del PP han corroborat els pagaments il·legals. I n’hi haurà més quan la Fiscalia Anticorrupció comence a estirar del fil. Insisteix: la pregunta no és què farà Rajoy; la pregunta és què s’atrevirà a dir. No res. Banalitats i frases incoherents i buides. En poc temps, no se’l creuran ni els seus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!