TocDeQueda

No sóc amic d’escriure sense ganes. Tampoc m’agrada fer-ho d’una manera atabalada, sense poder dedicar-t’hi plenament: tot escrit mereix el màxim respecte literari, per insignificant que siga. Ambdós elements -desmotivació i preses- no són més que una invitació a la mediocritat; a escriure quelcom insípid, vulgar, perfectament prescindible de llegir. Constate però, que ser plenament coherent amb aquesta actitud redueix dràsticament la producció escrita, i no sempre en benefici de la qualitat -si més no en el meu cas-. D’altra banda, l’actualitat política i social és una font inesgotable d’arguments per escriure-hi la teva, però la seua natura altament volàtil i efímera requereix d’una reacció més o menys ràpida per evitar que l’escrit en el qual estàs capficat no passe de moda abans, fins i tot, d’haver-lo enllestit. Fa temps que volia escriure sobre l’enrenou que ha provocat la victòria espanyolista a les eleccions basques del passat 1 de març. No ho he fet abans perquè vaig amb l’aigua al coll de feina però l’actitud plora-mica dels màxims representants del PNB i les seues hipòcrites declaracions m’han enutjat fins a un punt insuportable. Així doncs, aparque momentàniament el respecte cap a les paraules i em dispose a escriure un parell d’idees en forma d’opinió poc elaborada però contundent.

Lamentable, vergonyosa, perversa. L’actitud del PNB després de no haver assolit la majoria necessària per formar govern a Euskadi és, a més a més, d’un infantilisme preocupant. Com poden ser tant hipòcrites de titllar d’il·legítima la coalició PP-PSE? Com tenen tanta cara d’afirmar tranquil·lament unes barbaritats i ximpleries tant desorbitades? No sé com no els cau la cara de vergonya. Han arribat a dir que la futura coalició entre populars i socialistes és un “cop d’estat”. Això és caure molt baix. Que no tenen dret a formar govern, per molt espanyolistes que siguen? Que no és una opció radicalment democràtica? Però si el mateix PNB porta més de vint anys de pactes! Clar: ara que ja no guanyen, no accepten les normes del joc. Massa tard, Ibarretxe: el descrèdit és irreparable.

El PNB està absolutament descol·locat, fora de rumb. I tot perquè, còmplices passius com han estat de la il·legalització de l’esquerra abertzale, ara no s’hi poden referir: ara és massa tard per denunciar-ho. Això sí que fou un atac a les llibertats i a la democràcia sense precedents a Europa; això sí que fou un cop d’estat ideològic. S’haurien d’haver plantat, no haurien d’haver acceptat unes eleccions antidemocràtiques pensades, precisament, per acabar amb l’hegemonia nacionalista a Euskadi. Com a govern legítim d’una nació haurien d’haver garantit la pluralitat ideològica de les eleccions o, en tot cas, no haurien d’haver-les convocat, assumint les conseqüències d’una decisió tan valenta i coherent. Però caigueren al parany i acceptaren de bon grat la partida. Ara se’ls ha girat la truita: van cometre el greu error de pensar-se hereus i amos dels 9 escons usurpats al PCTB o, per dir-ho d’una manera més contundent, al 15% de la població d’Euskadi. I com que la “subasta” no els ha beneficiat, ara toca fer el màrtir. No tenen cap altre remei. S’ho mereixen. Sembla mentida que no hagen aprés la lliçó després de tants anys: les nacions menudes s’enfonsen ràpidament si no rema tothom en la mateixa direcció.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!