TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
La Casa Gran del Capitalisme
I ara què? I ara què penseu fer?
Africa, Obrint Pas
Passeu, passeu! Benvinguts a la Casa Gran del Capitalisme! Tots hi esteu convidats! Bé, tots no perquè seria un embolic: la casa és gran però no tant! Per això hem decidit de fer una selecció aleatòria… entre els països més poderosos del món. A la resta, us anirem informant puntualment i amb tot detall de les reformes que adoptem per redreçar el rumb de l’economia mundial. D’altra banda, com que nosaltres som els qui hem fet que el sistema financer del planeta s’ensorre és normal que ens responsabilitzem de la seua recuperació. Així doncs, els representants de països com ara Burkina Faso, Malí, Bangladesh, Mongòlia, Somàlia, Haití, Panamà, Ruanda, Zàmbia, Moçambic i tants d’altres no heu de patir: us tenim ben presents en aquesta reunió a la qual no us hem convidat i comptem amb tots vosaltres per refundar el capitalisme, eixe sistema econòmic que us ha fet prosperar tant i que ha permés la vostra gent de gaudir d’un benestar social i econòmic tan elevat; eixe sistema que us ven tota mena d’armes per a que us sentiu ben segurs i protegits; eixe sistema que us compra les matèries primeres -com el cafè- a un preu “raonable” i us en torna les engrunes -ben empaquetades i boniques- a preu “irraonable” per a que només vosaltres, els representants dels països, les pugueu comprar.
“I què penseu fer per refundar el capitalisme?”, estareu pensant. Eixa és una molt bona pregunta. Ens hem reunit precisament per tractar de respondre-la. Perquè estarem d’acord que no és una tasca fàcil. Hem detectat certes incongruències fonamentals. Mireu sinó aquest exemple: l’objectiu capitalista de qualsevol empresa o país és aconseguir el màxim benefici de la seua activitat. Vaja, com més, millor. Si apliquem aquest principi bàsic a la indústria de l’automòbil -un dels pilars de l’economia mundial- el sil·logisme és ben evident: +cotxes = +riquesa. Però clar: està la punyetera contaminació i el canvi climàtic. Molt bé: farem cotxes que no contaminen. Ep! I què farem amb la gasolina i tota la indústria de refinació de petroli? Estaran d’acord les empreses més poderoses del món -Shell, Repsol, Texaco…- amb aquesta mesura? Probablement no; i més val que no s’emprenyen. Així doncs, modificarem el principi fonamental del capitalisme i evitarem la paraula “màxim” quan parlem de benefici. Ja vorem com s’ho prenen els amos de les empreses, que han arriscat tants diners per nosaltres i ens han permés el privilegi d’un lloc de treball. Però anem a intentar-ho. Eixa mesura implica necessàriament fer menys automòbils, per evitar la contaminació i no exahurir els recursos materials del planeta. Ai, las! Atenció: perquè si fem menys automòbils necessitem menys treballadors i menys empreses proveïdores. Ja la tenim: acomiadaments massius i reestructuració de plantilles. Si més no però, hem aconseguit de reduir la producció i això és bo per al medi ambient. Ara, el problema es que com hi ha tanta gent aturada, no pot comprar automòbils perquè el seu poder adquisitiu no li ho permet. I això provoca menys producció, més acomiadaments i una reducció encara més gran del consum que comença a afectar a altres sectors que no tenen res a veure amb la indústria del motor. Amb la construcció passa el mateix: +cases = +riquesa. Però, i el territori? I els arbres? I el medi ambient? Torne-m’hi: aturem la construcció. Però clar, en zones com el litoral de la península ibèrica, tothom a l’atur. I és que un cop hem fet el sistema dependent del desficaci qualsevol solució genera un altre desficaci.
Com veieu tenim un problema ben gros a la Casa Gran del Capitalisme. Sembla que el mateix sistema té incorporat un mecanisme que evita la seua reformulació. Si fem més cotxes i més cases, malament; si reduïm la producció i el volum de construcció, també malament. Si alterem el fràgil equilibri productiu del planeta correm el risc de generar un colapse total i això no seria bo per ningú, a que no? Així doncs, allò més oportú i honest seria deixar les coses tal i com estan, fer una mica de teatre per tranquilitzar la població i tornar-nos-en cap a casa sense cap acord important. I vosaltres, la gran majoria de països del món, podeu continuar ajudant-nos amb les vostres collites i la vostra mà d’obra barata. No us preocupeu per res que nosaltres ens ocuparem de tot.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bones Dídac, sóc Martí, company de feina del xuso. Ell va ser qui em va recomanar la web, ja que en breu m’estreno com a mestre. Res que sàpigues que t’he agregat al meu blog i que vaig seguint, a la mesura del que puc les coses que vas penjant.
Salut i educació