TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Homicidi involuntari
“El Centro”. Cassà de la Selva. 26 de desembre de 2009
Sempre que vinc a Cassà em lleve d’hora i m’acoste fins aquest bar per acomplir una rutina que m’estime d’allò més: el cafè amb llet i l’inevitable croissant dels dies festius. El País és també un element habitual d’aquest costum matiner. Avui però, és Sant Esteve i a Catalunya és festa assenyalada; tan, que no hi ha diaris. Les edicions d’ahir tenen un punt d’ironia: a la capçalera s’hi pot llegir “25-26 de desembre de 2008”. D’això en dic jo periodisme-ficció. Sovint, l’escriptura també té un cert protagonisme en aquest hàbit matiner encara que el pronòstic d’aquestes paraules és bastant pessimista per un motiu aliè a la meua voluntat: les dimensions del llapis amb el qual escric fan certament incòmode l’exercici d’escriure. Abans de posar-m’hi he trobat un llapis per estrenar dins el meu bolset però quan he començat a fer-li punta s’ha clavillat d’una manera fatal. He tractat d’encetar-lo per l’altre extrem però el resultat ha estat idèntic. Quin destí més macabre per a un llapis: morirà sense haver escrit una sola paraula. I això que semblava un llapis amb certa categoria:
º1205º JOHANN SINDEL CLASE EXTRA
El gest no servirà de molt però he pensat d’escriure una paraula amb el llapis sentenciat accidentalment. De l’extrem més greument clavillat hi surt una mica de mina, suficient com per guixar alguna cosa. Supose que podria escriure més que una paraula; potser, fins i tot, un parell de planes. No paga la pena però: el llapis no servirà per escriure mai més. Per això, dins la poca importància de tot plegat, em sembla emotiva la idea que de la seua ànima de carbó, només en surti una sola de paraula. Però, quina?
Gràcies
He fet un mínim esforç tot pensant un mot adient i, després d’uns moments de recerca confusa, ha aparegut amb força aquesta paraula. He dubtat uns segons però, de seguida, he agafat el llapis malmès i l’he escrita. M’he quedat una mica atordit; sense jo haver-ho previst el llapis ha fet servir l’única paraula que tenia per agrair el meu gest. No ha estat cap joc literari premeditat: la paraula ha sorgit d’una recerca no gens intencionada, aleatòria, sense cap pretensió estètica. Aquesta aparició i la reflexió que l’ha acompanyada sí que ha engegat la meua maquinària creativa, tot vencent la seua oxidació crònica. Mentre escrivia aquestes línies he pensat que la paraula triada podria haver estat una de ben diferent. Aquesta però, sí que és fruit d’una certa elucubració literària: “Cabró!”. El llapis podria haver fet servir la paraula atorgada per mostrar-me el seu enuig; no en va, he estat jo qui l’ha ferit de mort amb la maquineta de fer punta. És, clarament, un homicidi involuntari. El destí final del llapis però, ja fa estona que l’he decidit: es convertirà en foc a la llar del tio Josep. Un adéu molt més amable que un contenidor qualsevol, sobretot tractant-se d’un llapis. És consumirà juntament amb altres fustes i deixarà de ser per sempre més.
He errat de ple en el pronòstic d’escriptura. El llapis malparat i allò que ha suggerit en mi han vençut la incomoditat que em genera escriure amb aquest llapis que -ara ho pense- és la seua viva antitesi: ha escrit tantes coses que ja gaire bé no el puc ni agafar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mmmh no sé… però em recorda a una llapissera que vaig conèixer al carrer Alcalà de Madrid, igual la pobra no sabia que li anava a passar quan va vore aquella màquineta que se li arrimava ,no entenia les seues intencions i va decidir inmolar-se i tú sense saber-ho has creat a “la donzella d´Orleans” de les llapisseres.
Hola Dídac.
Sóc joan mira, mestre d’EF d’una escola d’ontinyent.
Com no he trobat cap altra forma de comunicar-me amb tu t’escric aquest comentari per vore si pots posar-te en contacte per mitjà de l’adreça electrònica. M’agradaria comentar-te una proposta de performance per al dia de la pau. Gràcies.