TocDeQueda

Un amic m’increpa amistosament en un sopar: “Sapigues que no us he de votar!”. És un comentari tocat d’humor perquè es dirigeix a mi com si fos una persona de partit quan sap molt bé que no ho sóc gens. De fet, sóc de Gent de Compromís, dels “adherits”, dels qui reneguem dels partits polítics i apostem per una coalició dels militants. En tot cas, li segueix el joc al meu amic i li vaig dient durant tot el sopar : “És el moment… de demanar!”, “És el moment… de les postres!” i frases similars. Malgrat la ironia i el bon humor però, entre broma i broma també hi ha temps per parlar de les eleccions espanyoles amb una mínima serietat. El meu amic, com molta altra gent, no ha vist amb bons ulls que Compromís concòrrega a les eleccions generals amb Podemos. Ni en el fons ni en la forma, que fou vertaderament deplorable. Davant d’aquest retret però, sempre responc de la mateixa manera: “Més malhumorat i decepcionat que jo no ho estàs tu!”, entre d’altres coses perquè, com a membre de Gent de Compromís, he viscut el procés des de dins. Però si la meua crítica ha estat ferotge, també és ferotge el meu suport: de moment, no hi ha alternativa. El meu amic i altres companys insisteixen: que si Pablemos, que si són el nuevo PSOE, que si volen absorvir Compromís… I, de nou, sempre responc amb el mateix argument: “Grup parlamentari propi al Congrès liderat per Joan Baldoví”. Aquesta és la clau. Si, finalment, els resultats acompanyen i es pot crear un grup parlamentari valencià al Congrès dels Diputats, totes les ferides i el malhumor s’esvaïran. I els pronòstics i les sensacions apunten en aquesta direcció.

Alguns amics, però, no pensen que siga argument suficient com per votar És el Moment!, ni que siga a contracor. “I què faràs?”, pregunte jo. Sovint, es queden sense resposta. Tinc un presentiment: el suport a la coalició serà massiu, fins i tot d’aquelles persones que dubten. I l’explicació és ben clara: tothom és conscient d’on venim. Tothom és conscient que ho volem tot, com deia el poeta; però tot no pot ser de cop. Tothom és conscient que, malgrat les discrepàncies i les desavinences, Compromís és, ara per ara, qui millor ens representa. Tothom és conscient que guanyar les eleccions generals al País Valencià i passar per damunt del PP i del PSOE seria un impuls definitiu per als valencians i les nostres aspiracions com a poble. A Catalunya, el lema fou “Ara és l’hora!”. Ens agrade o no, al País Valencià encara no és “eixa” hora -tot arribarà- però sí que És el Moment!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!