TocDeQueda

1. Més enllà de la conveniència o no d’aquest pacte; més enllà d’estar-hi a favor o en contra… En definitiva, més enllà de l’opinió que cada militant de Compromís puga tenir al voltant de l’acord amb Podemos, cal insistir en el fet que l’enrenou originat no té a veure amb el fons sinó amb la forma: la immensa majoria dels militants, adherits i simpatitzants de Compromís no està en contra del pacte: estan en contra de com s’ha gestionat. Com ja he escrit en altres apunts, és del tot inacceptable que per decidir una qüestió tan sensible i transcendental com aquesta no s’haja convocat una consulta vinculant a tot Compromís. L’esperpent de fer votacions per separat a cada partit  i votar coses diferents i diverses vegades ha estat un espectacle deplorable. És per això que cal, d’una manera peremptòria, dotar Compromís d’uns mecanismes de funcionament i decisió que, si més no en qüestions capitals, estiguen per damunt dels partits, els líders i les executives.

2. No cal dir que, més enllà de les formes, també hi havia molta gent que era contrària envers el fons de l’assumpte; és a dir, contrària a l’acord amb Podemos. Entenc perfectament aquest posicionament perquè hi ha un sentiment generalitzat que justifica aquest rebuig: “Per una vegada en la Història que tenim un projecte valencianista fort i consolidat, ara va l’aigualim“. És cert: és un moment dolç. Tenim un diputat a Madrid, un eurodiputat a Brusel·les, 19 diputats a les Corts i un fum d’alcaldies arreu del País Valencià, entre les quals hi destaca la del Cap i Casal. Efectivament: no era necessari cap mena de coalició per consolidar el projecte. Ens valem per nosaltres mateixos. Ara bé: titllar l’acord de “traïció” és fer-ne un gra massa. En primer lloc, no podem oblidar que Compromís lidera clarament la coalició, com així ho estableixen els punts de l’acord signat. En segon lloc, no hem d’obviar que a les darreres eleccions espanyoles, Compromís hi va concórrer amb una altre partit -EQUO-, que aspirava a convertir-se en el que avui és Podemos. Així doncs, fer un pacte amb una altra força “espanyola” no és cap novetat -també ho vam fer a les europees-. I, per últim, cal remarcar que Compromís ha pactat amb el partit que li ha donat ple suport per governar el País Valencià. I, doncs? Com quedem? Pactar amb Podemos es trair als valencians? I què estem fent a casa nostra? Però si Podemos va signar l’acord del Botànic! Però si estem governant amb el PSOE! El pacte amb Podemos pot agradar més o menys però qualificar-lo de “traïció” és ser molt tendenciòs i un pèl demagog.

3. Hem de continuar avançant. Malgrat les imperfeccions del pacte, els errors comesos, les divergències entre líders i militants… Compromís ha de seguir endavant. Hem d’oblidar les desavinences i donar ple suport a la nostra candidatura. Ens juguem moltes coses en aquestes eleccions. La propera legislatura serà apassionant i repleta d’assumptes capdals per al devenir de l’Estat espanyol. I nosaltres hi hem de participar.  Si tot va bé, fins i tot, podrem gaudir per primera vegada en la Història, d’un grup parlamentari propi i valencià al Congrès espanyol, fet que ens atorgaria una posició privilegiada per defensar els interessos dels valencians al si de l’Estat. És cert que, per bons resultats que obtinguem, el grup parlamentari propi no està assegurat però no és menys cert que presentant-nos pel nostre compte no l’haguérem assolit de cap de les maneres. Tenim una possibilitat i, per tant, cal exhaurir-la. Així doncs, tots a una veu!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!