TocDeQueda

Avui -si no hi ha canvis d’última hora, que en aquesta casa en som molt aficionats…- s’hauria de reunir el Consell Nacional de Compromís per tal de prendre una decisió definitiva envers la punxeguda qüestió de com ens presentem a les properes eleccions espanyoles. Tanmateix, ahir, un company ben informat em deia que, si finalment es convocava el Consell, Iniciativa ja havia anunciat que no hi acudiria, fet que, de confirmar-se, no permetria de resoldre aquesta nova crisi. O, ben mirat, la resoldria definitivament… He de dir que, des que sóc a Compromís -fa tot just un any-, llevat de la nit del 24 de maig, no he conegut un sol moment de pau a la Coalició i, per tant, aquesta convulsió permanent l’observe amb certa naturalitat. Malgrat tot, el conflicte obert arran de l’hipotètic pacte amb Podemos és, qualitativament parlant, molt més greu que la resta de conflictes que Compromís ha hagut d’afrontar per consolidar el seu projecte polític. Aquesta extrema gravetat s’explica per dos motius. En primer lloc, ens estem jugant tot el crèdit polític de Coalició Compromís davant la ciutadania; clar i ras. Quina persona amb dos dits de front confiaria en una Coalició que es separa? I, en segon lloc, estem posant en perill ni més ni menys que el govern del País Valencià, pocs mesos després d’haver recuperat les institucions segrestades pel PP durant més de vint anys. Seria imperdonable. I tot, perquè no s’ha volgut resoldre el conflicte com s’hauria d’haver resolt: convocant una consulta vinculant a tota la militància sobre aquesta qüestió. No sóc dels qui pensa que s’ha de votar absolutament tot; qualsevol organització necessita de tenir òrgans de decisió que agilitzen el seu funcionament. Tanmateix, una qüestió tan transcendental com aliar-se amb una altra força política per presentar-se a unes eleccions demana, necessàriament, de conèixer i respectar l’opinió majoritària de la gent. Guanya la Democràcia, resa un eslògan de Compromís. Sembla que, portes endins, no és així…

Compromís ha superat tota mena de crisis des que es va crear, algunes de les quals ben enrevessades i aparentment irresolubles, com la del reglament de primàries per a les eleccions autonòmiques del maig passat. M’encomane doncs, al Sant que va resoldre eixa crisi que, de ben segur, no fou Sant Vicent Ferrer. El patró de tots els valencians i valencianes va tenir un paper decisiu en la castellanització de la Corona d’Aragó, donant suport a la dinastia castellana dels Trastàmara en el Compromís de Casp, l’any 1412. Així doncs, el nostre més famòs orador estarà, en tot cas, fent força des del Més Enllà per tal que, durant el proper Consell Nacional de Compromís, no s’arribe a cap acord i la coalició salte pels aires, fet que podria passar a la història com un nou Compromís de Casp, pel terravastall polític que generaria i les nefastes conseqüències que tindria per a nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!