TocDeQueda

Han tornat a guanyar: l’Espanya més rància i casposa ha tornat a guanyar. Aznar, Rosa Díez, Esperanza Aguirre, Toni Cantó… La ILP a favor dels bous es tramitarà al Congrés per fer una llei que declare la “fiesta nacional” com a Bé d’Interès Cultural. Volen protegir per llei el sagnant i retrògrad espectacle taurí. I tot, en nom de la “llibertat”. Llibertat? Per a què? Per a maltractar, encarnissar-se i sacrificar un animal amb l’únic objectiu que uns altres “animals” diguen uns quants “olés” i passen la vesprada? Llibertat… Quin descrèdit: pobre mot; pobre concepte. I, per si fora poc, la reclamen ells, els feixistes “educats” i “centrats” del PP i UPyD. Ells, que ho prohibeixen tot, reclamen llibertat per divertir-se matant animals. Aprenents de Goebbels.

Sadisme, crueltat, menyspreu, despietat, truculència… Són paraules que collen perfectament amb el perfil psicològic de totes aquelles persones que gaudeixen de veure maltractar un animal i signen a favor d’una iniciativa per defensar aquest maltractament. Per què no tornen a legalitzar les baralles de galls i de gossos? Per què no tornen a permetre eixe costum tant divertit que hi havia en un poble manxec de llançar una cabra des d’un campanar? Afortunadament, aquesta mena de passatemps macabres fa temps que estan tipificats com a delicte per lleis estatals i europees, i només s’organitzen de manera clandestina. Però, i els bous? Per què no els prohibeixen? Quina diferència hi ha entre una pobre cabra i un bou? Quina mena d’argúcia legal impedeix prohibir les barbaritats i atrocitats que es cometen durant una “corrida”? On és Europa? No hi té res a dir? Cap a on miren els eurodiputats d’Estrasburg cada vegada que estaquen unes banderilles a un brau? I, sobretot: com és possible que aquesta barbàrie siga subvencionada amb diners públics?

Ara fa un any, el Consell Valencià de Cultura i les Universitats van dictaminar en contra d’una proposta similar del govern valencià impulsada per Francisco Camps que pretenia catalogar les festes taurines com a BIC al País Valencià. Els informes que elaboraren foren totalment contraris a la catalogació de BIC per raons òbvies de civisme i sentit comú. La creuada taurina però, continua endavant i amb més força que mai: l’ampara el Ministeri de Cultura espanyol, amb el ministre Wert al capdavant. No hauria de sorprendre ningú que aquest energumen acabe signant el decret que donarà cobertura legal a l’acció de matar per divertir. És obvi que faran el que els vindrà de gust i tramitaran l’expedient per via d’urgència. Tanmateix, necessitaran algun argument de pes per justificar i acreditar que els espectacles taurins són mereixedors de ser considerats Bé d’Interès Cultural. Arribat el moment, m’agradaria plantar-me davant la comissió de polítics que tramitarà la proposta per mostrar-los la fotografia -ben nítida i ampliada- que encapçala aquest escrit i preguntar-los: “On està el Bé? On està l’Interès? On està la Cultura?”