TocDeQueda

Deia però, que no m’agrada córrer. Malgrat tot, ara fa poc més d’un any, després d’insistir-me molt, vaig cedir i vaig acceptar la “invitació” d’Elies, un pare de la meua escola. Ell i d’altres pares corredors em feien la broma recurrent tots els matins: “Mestre d’Educació Física i no corres?”. La meua resposta era sempre la mateixa, també recurrent: “Córrer és de covards!”. Després de la broma, insistia en el motiu principal de la meua negativa: l’avorriment. La proposta d’Elies però, em féu canviar d’opinió: res d’asfalt; sendes i carenes. Vaig accedir a provar-ho. I, des que sortírem per primer cop, vaig saber que havia descobert una nova activitat física que m’agradava d’allò més: córrer per la muntanya. L’aire, les flors, els camins, les cruïlles, el paisatge… No cal dir que gaudeixes molt més de la serra quan la passeges. Tanmateix, recórrer-la a pas valent, ara creuant un bancal abandonat, ara botant un marge, ara aturant-te en un rierol, també té el seu encant. Era l’al·licient que necessitava: la motivació afegida que converteix l’activitat de córrer en alguna cosa més que exercici físic.

No m’agradava córrer. El cap de setmana passat però, vaig estar 2hrs 18min i 53seg corrents: és el temps que vaig emprar en recórrer els vint-i-un kilòmetres de la Mitja Marató de Muntanya de Carrícola. Òbviament, Elies m’hi acompanyava. Fou una experiència apassionant: la serra del Benicadell, l’ambient, les escultures de Biodivers, la companyia d’Elies, els ànims d’Altea, el repte físic i mental… I el caliu de tot un poble bolcat en l’esdeveniment. Les coques i el cafè de bon matí, els aplaudiments durant tota la cursa, la recompensa de l’arribada: obsequis, begudes, entrepans, massatges… En quin lloc del planeta pots trobar, dalt de tot d’una serra, perdut al bell mig del no res, un grup de dolçaines i tabalets animant els corredors amb el Cant dels Maulets? A la MIMAMU de Carrícola, indubtablement. Un poble diminut però d’una empenta extraordinària; d’una energia desbordant; d’un respecte per la terra i la cultura il·limitat. És tant gran l’efecte i l’atracció d’aquest poble tant petit, que es capaç de fer-te estimar coses que abans no t’agradaven.