Diari d'un Culer

30 entrades per directiu. Ja ho diuen els castellans que el que parte, reparte y se lleva la mejor parte. És d’agrair la transparència amb que la directiva ha explicat el repartiment de les entrades però la transparència no eximeix de cara dura o de manca d’ètica i d’estètica.

Sembla ser que, tot i les 30 entrades per repartir que tenen (el soci només en té 1 per carnet i ens haurem de barallar 70 o 80 mil socis per 18.000 entrades) els directius estan apurats perquè no poden satisfer el nombre de peticions que tenen. I què? Hem de sentir llàstima? Si em toca l’entrada al sorteig volen que els la regali? L’al·lucinant xifra de 3000 entrades per compromisos (el 14% del total!) no els semblen suficients? Doncs que n’agafin 5000 més, total ja corre per tot arreu que de les 6000 entrades del RACC n’hi ha que ja estan adjudicades abans de posar-se a la venda. No passa res, els socis -els que paguem, els propietaris legítims del club- podrem suportar una tupinada més.

I aquest matí llegeixo que en el primer repartiment els directius se’n quedaven 30 i en donaven 15 per a cada jugador. Sembla increïble que els 17 directius -sí, 17!, alguns no sabem ni qui són, ni què fan ni els hem vist mai enlloc- tinguessin el doble d’entrades que els primers responsables d’aconseguir la classificació per a la final. I amb les queixes dels jugadors no s’imposa el seny (baixar-se l’atribució d’entrades) sinó que pacten 30 pels de la cadira, 20 pels jugadors.

El problema històric dels directius del Barça és que creuen ser els propietaris del club. Obliden ràpidament que ocupen la cadira gràcies als vots dels socis i que, de la mateixa manera que ara esclafen el cul, a les properes eleccions se’ls pot fotre la puntada.

Mentrestant, els socis com jo farem tot el possible poder poder anar a la Final. I pagarem religiosament el carnet, l’abonament i els desplaçaments, com cada any. Que s’ho passin bé els directius, les seves famílies, el clan Echevarría i tota la tropa d’amiguetes per París.