Diari d'un Culer

Per desintoxicar-me de Mundial, de l?Opá, del "a por ellos" de la Sexta i de Cuatro, i per redreçar les meves febles energies estiuenques cap al Barça, vaig dedicar el dissabte a fer un remember when de la final de París amb vídeos, fotos i una recopilació imatges mentals inborrables.

Divendres vaig aconseguir el DVD de la final de París que van regalar El Periódico i el Sport. Feia temps que volia tornar a veure el partit i encara no ho havia aconseguit. Sofà, coca-cola, pipes i un paquet de kleenex per quan entrés al meu cos l?esperit de Nuñez i comencessin a regalimar-me els llagrimots galtes avall. Per si fos poc tornar a veure el partit, el 33 va programar a la tarda un especial de la temporada del Barça ple d’imatges, testimonis i vídeos d’aquells amb músiqueta que et posen gallina de piel.

Mentre escoltava a culers que van ser a País explicar les seves experiències ?tots van dir que havien plorat i és bo saber que no sóc l?únic malalt d?aquest país- em van venir al cap alguns dels records del viatge:

El C. parlant per telèfon mòbil amb la seva xiqueta enfadada. El T. fent-nos anar buscar un llibre d’economia a les llibreries del barri llatí. La meva nul·la capacitat per llegir un mapa. Una birra, un pastís i una copa de vi. Culers amb estelades pel carrer. La travessia des de Notre Dame fins a la Torre Eiffel. Més culers amb estelades. Una munió de nens pijos del barri de no sé on. El gust d?una ampolla de Pommery beguda a galet per celebrar la victòria (6 hores abans del partit). La foto amb la Copa d’Europa de botifarres gavatxes d’un delicatessen de París. La Torre Eifel okupada pels culers ?amb estelades-. Un grup de culers amb banderes espanyoles ?"feu-vos del Madrid!"-. La cara de dormits de la tropa de Gràcia que van pujar amb furgoneta i sense entrades. El seat 600 blaugrana dels avís de Lleida. Un dinar patètic amb un bon vi. L?al·lucinant acompanyant de 20 anyets que va sortir del cotxe d?un iaio i va entrar al nostre bar. Un borratxo agenollat mentre passava una rossa. Un metro infernal fins a Sanit Denis. En Luís Enrique deixant-se fer fotos amb una paciència infinita. La cutreria de la zona d’esbarjo muntada per la UEFA. Un concert de rap amb més tios sobre l’escenari que públic a sota. Un burn, dos burns, tres burns. Una birra, dos birres, tres birres… no sé quantes birres porto ja. Una màscara de lluitador mexicà amb l’escut del Barça. 3000 euros per un tiquet? massa poc. El somriure de la preciosa hostessa de l’hotel dels VIPS de la UEFA. La samarreta de l’OM amb la creu blava. Un estadi fantàstic. La grada plena de gom a gom dues hores abans. El millor mosaic que he vist mai. La musiqueta de Champions cantant allò de "el barça, el barça, la va a conseguir… la Champions?. Per què no juga l’Iniesta? El T. (i uns centenars més) protesten per una bandera espanyola amb el toro. Per què juga Van Bommel? La bandera amb el toro ja no hi és. Aturada Valdès. Torna a aturar Valdès. Gol! No. Penalty? Tampoc. Vermella? això sí. Marca Campbell i la meva cadira s?enfonsa 10 metres. Barça! Barça! Mitja part. Miro el rellotge cada 2 minuts. Per què no juga Iniesta? Surt Iniesta. Per què no juga Larsson? Surt Larson. Minut 70: em tapo la cara amb la bufanda i començo a cagar-me en qualsevol cosa que em passa pel cap. Gol d’Etoo! Pujo i baixo per la grada sense parar de plorar. El T. per poc no cau rodó a més pur estil Escarlata O?Hara. Marca Belleti i ja no puc parar de saltar. Hem guanyat i jo hi era: impagable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!