L’altre dia, mentre buscava en el dial
a José Maria García, vaig anar a parar a una ràdio
d’aquestes que és catalana però antibarcelonista. Allà,
un tertulià dels del Laporta me venia a dicir que els que
pensem que això del cunyat fatxa del president no és bo per a
la institució som uns nuñistes. Això nooooorrrr.
O encara pitjor, gaspartistes! Això mai, baix cap concepte!
Quicir, que ja hi tornem a ser. Fa uns
anys quan vaig donar la meva signatura per l’Elefant Blau era un
antibarcelonista. Ara em sento involucrat en una obscura trama que té
la intenció de retornar-nos a l’antic règim – el
nuñista, l’altre antic règim és el que vol
l’Alejandro–. Del susto casi que m’he tingut que medicar per poder
escriure aquestes línies. Si fa falta els hi ho explico en
xino que la immensa majoria no volem un franquista perquè ens
creiem això de la junta catalanista. Vaig a provar-ho: txin,
txan, txin, txun, txuan.
Pulutan, seria bo deixar les teories
conspiratives que tan agraden als presidents del Barça. Els hi
hu demano per caritat humana: aixequem les estores, obrim les
finestres, respirem profundament i cerquem solucions en comptes de
buscar fantasmes. A veure si podem deixar aquest tema zanjat i punto
i ens dediquem a guanyar trufeius que és el que tots volem.
Per altra banda, si fa falta, portaré
a les oficines del club un paper signat pel senyor Parera que
demostri que ni sóc, ni he estat, ni seré nuñista.
En realitat diria que sempre he estat a l’altra banda, encara que
certes situacions em fan venir ganes de plorar… snif, snif.
Pd. Disculpin l’ortografia… m’ha
sortit un monstre de dins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un cop més es demostra que al soci no se li pot enganyar. Quicir: a l’Echevarría vaig mirar-lo als ulls i vaig veure que no volia ser de la FFF… Però ei: si algun membre de la junta derectiva no està content i vol plegar, benvingut!
En catala seria ‘mai de la vida’ o ‘en cap cas’, pero mai no estem ‘a sota dels conceptes’.
Salut
Totalment d’acord, diari culé. Normalment els teus comentaris m’agraden però és que avui l’has clavat. Quina llàstima això d’en Laporta, un projecte tan maco i que va engrescar a la majoria dels culés, ara sembla que mica en mica s’enfonsa. Personalment, encara crec en el projecte però molt em temo que el tema del cunyat s’ho endugui tot per davant, projecte i president. Quina merda. És que no podem viure tranquils els culés? Sempre ha d’haver alguna cosa que ens desestabilitzi? Aquests tics nunyistes del president i, sobretot, del seu entorn són molt preocupants. Tan senzill com seria que el fastigós del cunyat dimitís i el president sortís entonant un mea culpa i ja està (no crec que en Laporta hagi de dimitir). I endavant que no ha estat res. A xerrar de futbol que prou feina tenim últimament. No sé, deu ser cosa del club, que ho porta dins. Massa responsabilitat el ser més que un club, el representar, a més a més, un país. Massa interessos creats. Massa entorn. Massa pessimisme per part meva potser, però és que la cosa porta mal caire. La fugida endavant que ha fet avui el president no és una bona notícia. Ja veurem com acaba tot plegat.