Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Un club amb més de 100 anys d’història, amb la massa social més gran del món, el club esportiu més important del planeta, l’equip que juga en un dels estadis amb major aforament, no té, ni de lluny, l’afició que mereix.
Fa feredat escoltar el silenci del Camp Nou. És una escena més pròpia d’una pel·lícula de por que d’un estadi de futbol. Però encara genera més terror saber que quan es trenca el silenci és sovint per xiular a l’equip o als jugadors. I hi ha gent que s’atreveix a dir que som la millor afició del món. O més greu encara, hi ha qui s’ho creu.
Però a la Champions es fa palesa la tristor de la graderia del Camp Nou. Ahir eren 5000 aficionats de l’Udinese, amb les seves bufandes i banderes omplint la tercera graderia amb ganes de passar-ho bé i de formar part de l’espectacle. Ni els 4 gols que els van caure al damunt van fer-los callar. Però el pitjor és que cap d’aquests 4 gols que va marcar el Barça va fer que la resta de la grada, la culé, la dels 70.000 blaugranes, s’arranqués a animar a l’equip.
I tristament, aquest és un fet que es repetirà amb els aficionats grecs, alemanys i els que hagin de venir durant la nostra caminata cap a la final de París. Som un equip de Champions i una afició de tercera.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quanta raó que tens!!!!
Tens, teniy tota la raó. És més ahir els italians van montar un desplegament bestial de difusió del seu pais. I no només dels productes tipics. pernil, fromatge, etc. Feian difusió d’una regio italiana amb llengua propia (sembla que no massa majoritaria) i dels seus paisatges, rutes, etc…
Quan viatga el Barça. Qui va?
L´afició de can Barça és el fidel reflex d´un país mancat d´entusiasme generalitzat. Hi ha poca predisposició a animar, a convertir l´estadi en una festa. Freds com el gel (són els jugadors qui ens han d´animar a nosaltres, que cobren molt). Què podem esperar d´un país que va perdent paulitament els seus trets diferencials. De la mateixa manera que s´ha menyspreat la sardana i la música de cobla en general, fins al punt que estigui agonitzant, a base de no fer-li ni cas (coses del passat que agradaven als nostres avis), s´aniran perdent les altres coses, inclosa la llengua. Tot es pot redreçar, però porta mal camí. La fredor de l´estadi barcelonista és un reflex de la nostra manera d´actuar. Per reaccionar una mica ens han de maltractar, insultar, prohibir…
Tota la raó, jo no vaig gaire al camp però casi sempre que juga el Barça el vaig a veure en un bar del meu poble, allà s’hi reuneixen un bon nombre de gent i us ben juro que la majoria de partits estic a punt de saltar contra molts dels que hi ha, pels seus comentaris, és indignant i a vegades fins i tot insuportable fins al punt que m’he arribat a discutir, no ho se, potser perquè sóc jove però em sembla que no és així perquè hi ha molta gent jove que també ho fa, però la gent no para de queixar-se, l’altre dia contra el Betis un comentari "l’Etoo ja s’assembla al Kluivert", vaig estar a punt de saltar a la jugular del que ho va dir, i el més fort és que s’ho creuen, ara sí, després va l’Etoo i fa una jugada que en Kluivert no firmaria en sa vida ni borratxo i llavors no diuen res. El mateix amb el partit del València i en Valdés, tothom cagant-se amb en Valdés, aquell dia a part d’en Valdés també es cagaven amb tot l’equip sencer, no us dic cap comentari perquè no m’en recordo però us ben asseguro que en van dir de molt grosses perquè si que recordo que em vaig arribar a posar molt nerviós. A més, en aquell partit vaig tenir la sensació de que al final molta de la gent que crítica, amargada i cansada, sembla que vulguin que el Barça perdi, n’hi ha molts que quan en Deco va fer el gol a en Cañizares no van fer pas cara d’alegria, ben al contrari gairebé.
Jo m’he arribat a discutir amb el meu pare i tot. Ell, tan culé com jo, comença a despotricar dels jugadors a la que van maldades. A mi, que no sóc pas partidari d’idolatrar els jugadors, perquè crec que són bàsicament mercenaris ben pagats, em fa molta ràbia. Jo penso que, mentre porten la samarreta del Barça, sempre se’ls ha d’animar i si no la porten dignament, ja els hi faran treure. Però mai comportar-nos com ho faria un del Madrid o de l’Español amb els nostres jugadors.
Dit això, crec que som com som i ens hem d’acceptar com som. No hi ha altre remei.
L’Udinese només té 10.000 socis, i la ciutat d’Udine uns 100.000 habitants aproximadament. El mèrit desl 5.000 afeccionats es magnifica amb aquestes dades, hem d’aprendre molt encara.
Sí, sempre ha estat així i no ho canviarem pas ara. L´estadi vibra en ocasions especials, el dia del Madrid i quan el partit és a vida o mort, però no més. La resta de partits anem “al liceu”, a veure un espectacle de grandissim nivell (teòricament) i són els artistes els que ens han de fer vibrar. Jo mateix torno afònic a casa el dia del Madrid, però la majoria dels altres dies no obro boca, ni a favor ni en contra de l´equip, i és que ens pot el “seny” i molt poques vegades ens surt la “rauxa”…….
Tens raó, però hauriem de relativitzar-ho una mica. No som la millora afició del món, és cert, per molt que algun periodista pilota o presidenciable apassionat ens ho vulguin fer creure. No animem fins que no ens animen els nostres jugadors, l’àrbitre de torn o algun jugador contrari massa expeditiu, excepte contra el Madrit o partits especials, naturalment. Per acabar-ho d’adobar, els únics que animen tot el partit són una colla de fatxes violents que ens porten a la contradicció d’haver de silenciar els únics que animen.
Tanmateix, tampoc s’ha d’exagerar. Si fem memòria (que en futbol és molt recomanable i gairebé mai es fa) recordarem que l’afició del Barça ha respost i ha estat un model de comportament sempre que l’equip ha disputat una final a l’estranger, el problema és que com que fa tan de temps que no arribem a cap final no ens enrecordem. Hi podrem posar remei aquest any que ve a París i estic segur que l’afició respondrà com sempre ho ha fet en aquests tipus de partits. De fet, la frase "millor afició del món" ve d’aquests desplaçaments en les finals europees.
Sobre el partit de dimarts amb els aficionats italians, si jo sóc d’un equip petit, d’una ciutat petita i resulta que el segon partit de champions que disputa el meu equip en tota la seva història (o el primer que juga fora) el juga contra el Barça al Camp Nou i si a això li afegeixes que m’he xupat una quilometrada en autocar i em posen junt amb els aficionats del meu equip, jo animo durant tot el partit i m’hi deixo la gola em fotin 2, 4 o 8 gols, com van fer ells. Només hem de recordar com va sortit el seu porter a calentar (semblava que hagués guanyat la champions) i les declaracions del seu entrenador. Aquella gent estava contenta només de ser allà, al Camp Nou.
També s’hauria de dir que als seguidors de l’Udinese els hi costava uns 300 euros el viatge i l’entrada al partit, quan a qualsevol aficionat culer li costa 600 o més viatjar per veure el Barça per aquests camps de Deu. En aquest sentit la directiva hauria de millorar una mica la seva política social.