Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
21 d'octubre de 2005
Sense categoria
1 comentari
El final d’un mal viatge
Les jornades de tripi que hem viscut a Can Barça els darrers dies ja s’han acabat. Queda tot com un mal viatge ple d’al·lucinacions on hem tornat a veure fantasmes del passat i on algunes persones han adoptat comportaments extranys. Ja ho diuen a la tele: droga mala! Millor que no ens tornem a fotre un falangista perquè ens senta a tots fatal.
Però el bajón d’aquest viatge psicodèlic em deixa la satisfacció i l’orgull de ser culé. Hi haurà qui cregui que tot plegat és un episodi trist i, el cert és que no s’hauria d’haver produït mai. Però, si l’observem amb perspectiva, el que quedarà en la història del club és que la massa social del barcelona no va acceptar que un bon gestor ocupés un càrrec per ser un feixista reconegut . Això és maco, i ho diu tot sobre el que representa ser barcelonista.
El conflicte estava arribant a un punt on cap enquesta que jo hagi vist baixava del 70% demanant la dimissió de l’Alejandro. Ja hi havia protestes convocades per SMS. Al Palau Blaugrana va aparèixer la primera pancarta. Les tertúlies i articles eren un clam per resoldre la situació de la única manera possible.
Hi haurà qui cregui que aquestes coses són perjudicials pel club. Que aquests elements simbòlics de l’entorn ens despisten de la competició i que per això no tenim unes vitrines repletes de copes. Qui sap, potser tenen raó. Les vitrines són per als clubs de futbol i nosaltres som més que un club. I que segueixi així per molts anys!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bonica aquesta tesi del final. Sempre m’he preguntat perquè un club tan gran com el Barça no té més èxits esportius que ningú. I sempre he sospitat entre d’altres d’aquest soroll de fons que sempre ens distreu del partit… El que mai havia pensat és que potser això és la nostra grandesa.
Sóc dels que em sento trist per l’episodi Echevarría. Alleugerit, però trist. El teu article d’avui és el millor consol que he trobat en les darreres 24 hores post guerra civil. Gràcies, company i visca el Barça sempre. I recordem: pau, pietat i perdó… I sobretot unitat.