ESPANYOLISME GASTRONÒMIC, ÀMBIT DELS PAÏSOS CATALANS
L’ espanyolisme, als països de parla catalana, es fa, naturalment, en espanyol. Però hi ha qui arriba a la sofisticació de fer espanyolisme en català o, almenys, en medis en català- pagats, doncs, amb els diners de tots-. Sorprèn com la major part dels gastrònoms- o soi-disant gastrònoms- d’ aquest país, doncs, contribueixen a la definició de l’ imaginari nacional espanyol o, dit d’ una altra forma, tinguin tan poc clar l’ àmbit de al cultura catalana- si és que considerem cultura la gastronomia, és clar-.Alguns dels s’ omplen la boca amb la “dieta mediterrània”, amb articles institucionals publicats a la premsa,jornades i congressos, programes de ràdio, són,per exemple, els que parlen de “Llevant” parlant del País Valencià, que ataquen la noció de Països Catalans (ei, cultural i lingüística, no pas política!) i que, pagats amb diner públic, escriuen en espanyol (i en català, o són traduïts a la nostra llengua) com hem pogut veure en congressos o congressets de l´Insitut Europeu de la Mediterrània i altres “eventos” (com diuen ara) en publicacions pseudodietètiques o a la premsa, ràdio i televisió, urbi et orbi, incloent la que en diuen “la nostra” (que cada cop és més “la d’ ells”).
També, els han de traduir els articles de l’ espanyol (malgrat que tots són catalanoparlants), com hem vist al diari “Avui” i quan publiquen llibres de “cuina comarcal”, ensenyen el llautó en veure que, en realitat, parlen de “províncies”, que la Catalunya Nord és França o, encara pitjor, “Llenguadoc-Rosselló”, tot emprant la terminologia colonial. Estem parlant de personatges ben coneguts, engreixats gastronòmicament i econòmicament pel règim anterior per l´ante-anteriro i per l´actual, ja que encara els trobem en alguns dels medis esmentats.
Els disbarats que s’ arriben a publicar en forma de fulletons de rutes turístiques, pàgines web de la Generalitat- com la Gastroteca de l´època del ser Huguet, on , pel que sembla hi va col.locar amistats , sense la necessària qualificació professional- de productes i altres amenitats, fa feredat: i tot això pagat amb diners públics. I, de fet, això- els errors, la mediocritat- encara és pitjor que l´espanyolisme, que almenys es pot dissimular i, en alguns casos fisn i tot guarir!.
No cal dir que aquest espanyolisme- o, simplement, aquesta falta de rigor- de tots maneres, pot ser inofensiu davant el veritable espanyolisme en espanyol, pur i dur, generat des de Catalunya mateix, a través de mitjans diversos (revistes, comunicats, festes), pagats per empreses catalanes o radicades a Catalunya: aquí tenim, per exemple, Alimentaria, que ignora totalment la realitat lingüística del país, o empreses periodístiques de promoció d’ esdeveniements, resturants, emrpeses d’ alimentació, etc. Però hi trobem els mateixos que hem trobat a TV3, Catalunya Ràdio, “Avui” i en les publicacions de la Generalitat de Catalunya eixides de Presidència, Agricultura, Indústria , Turisme o com se’ n digui.
Es pot fer, per exemple, un llibre miscel.lànic (copiat d’ altres llibres) sobre cuina catalana, que es pretén un corpus de referència, i només té en compte el Principat?.Això és el que hi ha. Això, a més de demostrar ignorància- com ho diria l´Eliane Thibaut Comelade, que en ser nord-catalana, aquesta gent l’exclou de la catalanitat- , mostra mala fe política i falta de rigor. Fins i tot Josep Pla afirmava que el seu país s’ estenia a tot el territori on es diu Bon Dia, i en literatura, deia que trobava incomprensible que no es tingués en compte el País Valencià, la Catalunya Nord- i ho fa extensiu a la cuina- o les Balears.
Continuarà essent un tema tabú, a les emissions gastronòmiques de Catalunya Radio i altres emissores, o de TV3, parlar dels Països Catalans?. la llengua, sense tenir en compte tots els territoris es queda coixa, empobrida, amputada…la cuina també. No és pas una qüestió de noms- em podem dir països, terres, territoris de parla catalana, o catalanòfons, tant m´és-, però és una ineluctable realitat existent que no podem obviar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em consta que alguns càrrecs catalans de vegades han volgut participar en projectes que abarcarien l’àmbit dels Països Catalans, o fins i tot de vegades d’alguna cosa referent a un país català diferent de Catalunya (sud), i no els han deixat.
Fins i tot de vegades els que s’hi han oposat han estat polítics dels llocs interessats, per exemple valencians que no volen que Catalunya posi diners en un projecte valencià.
I a nivell privat, d’empreses, etc. també sovint es separa totalment com a mínim per països, de manera que hi ha equips que s’encarreguen d’Espanya que no poden fer res que tingui a veure amb França o Andorra, si a l’inrevés. Obviament com no hi ha cap estat que sigui Països Catalans no existeix aquesta secció, departament, equip, etc. a cap empresa privada.
Finalment l’he tingut en francès (5 euros més barato que en castellà) i veig que és una traducció ¡de l’anglès! I si, com dius, surt la picada, per exemple, però dels plats catalans hi diu que són espanyols, a part de fer traduccions molt extranyes de bona part d’ells (la sanfaina, per exemple), i d’altres ni diu res de res.
No l’he tornat només perquè em sabia greu per la meva mare, pobra, que s’ha passat un mes de llibreria en llibreria, comparant full a full edicions en diferents llengües i escrivint a llibreters i editorials.
Per cert, que el Ferran Adrià, a part de dir que és de Barcelona i no signar com a Fernando, és un dels primers que parla sempre de cuina espanyola o mediterrània però mai catalana i encara menys menciona els Països Catalans. Sort en tenim dels Roca i de la Ruscalleda.
Predicar amb el exemple sempre es una bona virtut.