Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
M’assome al balcó del meu humil pis i ensume l’aroma de la nit rural que m’arriba entre els dos blocs d’edificis que emmarquen un corredor cap a la Natura, perfectament enquadrat des del meu balcó on ara repose. Per aquest intent de carrer, puc veure de dia bancals, tossals, serres i dos cims imponents: Ponoig i Puig Campana. Em declare afortunat per aquest esdeveniment paisatgístic. Durant les nits d’estiu, eixe buirac de medi ambient propicia que m’arriben més nítids els raucs de les granotes mentre s’emparellen i copulen amb afany a una bassa relativament gran — la bassa de l’Aixarà– que abasteix d’aigua els camps del voltant, notablement productius amb llimeres, tarongers i sobretot nesprers. El rauqueram de les granotes és una simfonia animal, insistent i procaç, on es barreja el desig amb l’imperatiu de la reproducció. Tot està en ordre dins el caos.
Imatge: Serra de Ponoig — altrament coneguda com a “Lleó adormit”– des del balcó de ma casa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Del meu pas per les teves terres, sempre m’ha quedat dins meu ‘el lleó adormit’ i el Puig Campana. Els puc sentir i veure i ara encara més després de llegir el teu post i veure la fotografia.Tens raó; el croar de les granotes, els camps de llimeres, tarongers i molts, molts nesprers, les olors.
Viure, reviure. Veig el que dius i voldria acompanyar-te, veure aquest lleó adormit i sentir les aromes. Arbreçades d’amistat i remeires.
Des del “dia ciutadà”… per molts anys!
Cordialment
Tanto por saber e vivir e disfrutar das túas terras…
Moita fermosura queridiño