Estos dies de Nadal he parlat molt amb un familiar que sempre ha mantingut una visió de la vida conservadora. És una persona creient, que creu en els valors familiars, en l’esforç personal com a forma de relació en la societat, en la disciplina. Tot i que ha estat lliberal en els plantejaments vitals i sempre ha pensat que valencians i catalans som una altra cosa.
M’ha plantejat diverses voltes les dificultats que ha tingut sempre a l’hora de votar en les eleccions generals o autonòmiques. Per la dificultat d’identificar-se amb cap opció. Alguna volta ha votat PSOE però ja ha promés no fer-ho mai més. No soporta la prepotència socialista i la societat dirigista i cínica i farisaica que proposen. L’opció del PP l’ha descartat gairebé sempre pel seu ranci nacionalisme espanyol -és fill de represaliats de la guerra civil- i a l’esquerra valenciana l’ha trobat sempre fora de lloc en els seus plantejaments per a la societat actual. I massa atomitzats.
Sempre ha pensat que ell hagués estat un bon votant de Convergència si hagueren funcionat al País Valencià o d’una democràcia cristiana valenciana o de lliberals valencians tal i com va plantejar Ximo Muñoz Peirats.
El cas és que hi ha massa opcions a l’esquerra i un solar a la dreta valencianista.
I eixa pot ser una de les pates necessàries de la política valenciana per a eixir de l’absoluta submissió a Espanya.
És possible? Tenim algun tipus de solució política a este país, com a País?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!