Del Sud

Només dos dies després de la nostra estada a Alcàsser, hi tornàrem per gaudir d’un d’aquells concerts imprescindibles de tot el programa musical estiuenc: Pep Gimeno Botifarra i la seua rondalla. De nou, ens trobàrem amb els amics d’aquest bonic poble de l’Horta Sud però, en aquesta ocasió, ho férem a la seua plaça principal, davant de l’ajuntament i del bar Musical.

La veritat és que el concert del Botifarra a Alcàsser és un d’aquells petits grans triomfs que ens han d’omplir de satisfacció i ens han de donar forces per continuar endavant. Fa només un parell d’anys, el Botifarra ja actuà a Alcàsser, a la Nit de música al carrer, el mateix acte paral·lel a les festes oficials on nosaltres vam presentar Del Sud. En aquella ocasió, la plaça major del poble quedà barrada per a la música en valencià i el cantant xativí hagué de posar a funcionar la seua gola privilegiada al carrer Silla, tal com ha fet Miquel Gil enguany.

L’any següent, Pep tornà a Alcàsser per cantar les tradicionals albaes que, durant les nits de festa, es fan davant d’algunes cases del poble. Es tracta d’un costum molt arrelat a nivell popular que es repeteix a moltíssims municipis de nord a sud del País Valencià. Fins i tot, a un poble engolit per la gran ciutat com l’actual barri de Benimaclet, encara es conserva aquesta pràctica, la qual cosa ens ha permés gaudir pels nostres carrers de músics com el dolçainer Alejandro Blay, un dels membres de La Inestable.

Doncs bé, l’any passat, el Botifarra fou l’encarregat de cantar-li, entre altres, a l’actual alcaldessa d’Alcàsser, Remedios Àvia (PP), a qui li dedicaren uns versos on se li exigia que donara cabuda a la música en valencià en el programa oficial de festes. La insistència, a vegades, és l’únic camí per fer aflorar la vergonya als botiflers pel que estan fent amb la seua llengua i la seua cultura i, mireu per on, aquelles albaes en plena nit alcassera van tindre efecte.

Així, l’Ajuntament d’Alcàsser convidà enguany el mateix Botifarra a cantar per a tot el poble, en una decisió que només pot respondre a la lògica més absoluta: un municipi com Alcàsser, on el valencià és la llengua principal que s’esmuny sense complexos per tot els seus carrers i corre de boca en boca, contracta a un músic que canta en aquest mateix idioma. Que canta, per dir-ho a la manera romàntica, en la llengua del poble.

L’èxit era inevitable. En una plaça de gom a gom, amb veïns i forasters de totes les edats, ideologies i condicions, Botifarra va impartir una de les seues classes de cultura popular, explicant acudits, parlant de velles costums quasi oblidades, recitant dites que encara recordaven els més grans i, sobretot, cantant les cançons més genuïnament valencianes. Després de cada peça, de cada comentari, les ovacions i els aplaudiments no es van fer esperar.

Un dels moments més emocionants fou quan el Botifarra va cantar allò de “vinc del cor de la Costera / el poble dels socarrats /d’allà on renaixen les cendres / del meu País Valencià”. La major part de la plaça va esclatar en aplaudiments i el somriure del cantaor xativí li creuà el rostre d’orella a orella. La pell se’ns posa de gallina, només de recordar-ho.

Una volta acabat el recital, ens vam apropar a l’escenari, on Pep i els seus estaven signant discos del seu treball Si em pose a cantar cançons. Després de les salutacions, vam tindre temps de xerrar una estoneta i recordar altres moments màgics, com l’actuació del propi Botifarra en aquell acte magnífic que van preparar els companys de Vilanova i la Geltrú per la presentació de Del Sud al Garraf.

No cal dir-ho… Fou un final excel·lent per a una gran festa a Alcàsser que havia començat dos dies abans, amb la presentació al Montó. Quines ganes de tornar!

(La imatge, que ja publicàrem en aquest mateix bloc el passat mes de maig, correspon a l’actuació de Pep Gimeno Botifarra a l’acte de Vilanova i la Geltrú, el dia de Sant Jordi)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!