Arribem a Vilanova i la Geltrú amb el temps just. Després d'aparcar prop de la Rambla vilanovina, anem cap a la Plaça dels Carros, on els companys que organitzen la darrera presentació d'aquest tour de Sant Jordi ja tenen preparat l'escenari. Es tracta d'una mena de cadafal, amb una taula flanquejada per diversos cartells i dues estelades, amb una immensa senyera com a teló de fons; concretament, és una quatribarrada de més de trenta metres que es penja al campanar els dies de festa i que el retor, per insistència dels amics Ramon López i Josep M. Doménech, instigadors i responsables del sarau, ens ha deixat.
La imatge de la plaça ens deixa sense paraules. Unes dues-centes persones esperen ja a què comence la presentació de Del Sud i, al llarg de l'acte, encara se n'afegiran més, fins a aplegar a vora quatre-centes. El fet que l'acte siga al carrer, en una zona molt transitada, ajuda a l'èxit de públic, així com els convidats d'autèntic luxe que han vingut a fer-nos costat als dos autors: primer, Robert Fernández, en representació d'Obrint Pas, qui davant de tantíssima gent comenta com enyora la seua guitarra, amb la qual se sent molt més segur; després, els actors Sergi López i Toni Albà, fills del poble, els quals també han preparat una sorpresa per aquest dia tan especial; i, finalment, en la part musical, el cantaor Pep el Botifarra, acompanyat del dolçainer Pau Puig i el tabaleter Simó Altadill. Sense temps per a més, ens saludem tots plegats i comencem l'acte amb només uns minuts de retard, malgrat els problemes per eixir de Barcelona.
Després d'unes emocionants albaes a càrrec del Botifarra, de Pau i de Simó que ens posen la pell de gallina, Toni Albà obri la part seriosa de l'acte amb un parlament on explica que Del Sud és, a banda del llibre d'Obrint Pas, un intent d'explicar el País Valencià en els darrers quinze anys. "Des d’aquest punt de vista, la història del grup és només una excusa per parlar-nos del país, de les seves alegries i de les seves misèries", diu Albà, "els lectors del Nord hi descobrim molts aspectes que sovint són silenciats pels mitjans, quan no ocultats". L'actor continua: "el llibre és tot això, doncs, perquè no podria ser de cap altra manera, perquè els Obrint Pas no serien el que són –ni serien com són– si el seu País Valencià –el nostre País Valencià– no fos com és".
(Hem adjuntat un petit àlbum fotogràfic de la presentació, incloent-hi la imatge que il·lustra aquest post, on es veu a Sergi López -de peu, llegint el llibre- i, d'esquerra a dreta, a Toni Albà, Hèctor Sanjuan, Antoni Rubio i Robert Fernández)
(Clicka per seguir llegint la crònica)
A continuació, intervingué Sergi López, un dels nostres actors més internacionals, qui llegí el fragment del llibre on es narra el gran concert de l'aparcament de Tarongers, a València, que després es convertí en l'excel·lent disc en directe En moviment!. La veu del Sergi ressonà potentíssima per la Plaça dels Carros i no podem evitar que és un autèntic luxe que una de les primeres lectures públiques d'una part de Del Sud siga a càrrec de Sergi López, com ja en el seu dia ho va fer la gran locutora Lídia Peters, el dia que ens entrevistaren a Ràdio 9.
En acabar la lectura, arribà el torn de les nostres intervencions. I mireu que costa parlar en públic després de què ho hagen fet dos monstres com Toni Albà i Sergi López! Malgrat tot, ens apanyem com podem i, després d'explicar com va sorgir la idea del llibre i els motius que ens impulsaren a escriure-lo, li donem pas a Robert Fernández.
El guitarra d'Obrint Pas parla, entre altres coses, de com la confecció del llibre ha obligat el grup a mirar enrere i fer balanç de la darrera dècada. En aquest procés, han sorgit una gran quantita de noms i fets que hi apareixen a Del Sud, d'una manera o altra; no obstant això, Robert ho té clar i aprofita l'acte per retre el seu particular homenatge a Guillem Agulló, amb el quinze aniversari del seu assassinat encara ben viu a la memòria. El públic, que a aquestes altures ja frega els quatre centenars i té la plaça atapeïda, esclata en aplaudiments i l'escena resulta d'una emoció que ens arriba fins al moll dels ossos.
El final de l'acte resulta ser la part més festiva i lúdica. Primer, Toni Albà, ara transmutat en un loquaç i divertidíssim rei Joan Carles, converteix tota la plaça dels Carros en una immensa rialla, amb un monòleg de traca. Deprés, els músics tornen a l'escenari i el Botifarra s'arranca amb allò de "Vinc del cor de la Costera / el poble dels socarrats, / d'allà on renaix de les cendres / el meu País Valencià". Com no podia ser d'una altra manera, la Muixeranga tanca l'acte.
Després d'acomiadar-nos i de donar les gràcies a tots els que hi participaren en una nit tan especial, ens dediquem a signar llibres; la cua creua tota la plaça i, al final, escrivim amb molt de gust unes cinquanta dedicatòries. Abans de tornar a València, Hèctor, Antoni i Robert anem a fer "un sopar ràpid" amb Ramon i Josep, els organitzadors, però estem tan a gust que, sense voler, se'ns fa la una de la matinada. Al voltant de dos quarts de cinc, en eixes hores on es creua el borratxo i el matiner, que diria Sabina, arribem a casa i posem fi a cinc dies d'autèntica bogeria pel Principat.
Estem cansats, sí, però ha pagat la pena. Hi haurà que tornar...
