David Minoves

En el nou escenari mundial, la provisió de béns públics globals (governança democràtica, sostenibilitat mediambiental, lluita contra la pobresa, defensa dels drets humans, etc.) requereix la participació activa de múltiples actors i es fa necessari un abordatge col·lectiu dels problemes comuns. També els reptes del desenvolupament s’han d’abordar des del concert de tota la comunitat internacional, sense excepcions.

Catalunya ha mostrat tradicionalment una voluntat històrica d’estar present en l’escena internacional i, per tant, de corresponsabilitzar-se dels fenòmens que la determinen. La llei catalana de cooperació al desenvolupament, del 2001, ja expressava clarament la voluntat de contribuir, des de Catalunya, al multilateralisme i als compromisos assumits en el marc de Nacions Unides. Aquesta voluntat, que avui queda recollida a l’Estatut d’Autonomia, s’ha expressat en les darreres dècades amb intensitat creixent: des de la participació i presència catalana en les conferències i cimeres de Nacions Unides durant la dècada dels noranta, la contribució de Catalunya en la defensa i promoció de les llegües i les cultures de la mà d’UNESCO, la presència de persones expertes catalanes en l’acompanyament de processos de pau i en programes d’aprofundiment democràtic de la mà del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, o en l’adhesió als Objectius de Desenvolupament del Mil·leni per part del Parlament de Catalunya l’any 2004.
Tots aquests fets han contribuït a forjar una relació estratègica entre Catalunya i els Organismes Multilaterals (OOMM). A través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, aquesta relació s’ha intensificat en els darrers cinc anys i ens ha portat a mantenir relacions amb 15 programes i/o agències del sistema de Nacions Unides amb els que existeixen memoràndums d’entesa: PNUD, FAO, UNRWA, UNIFEM, UNFPA i la Campanya del Mil·leni. En termes quantitatius, això ha suposat , en el darrer quinquenni, multiplicar per 11 el volum de recursos adreçats a la cooperació multilateral dins el nostre model de cooperació al desenvolupament.

El treball recorregut fins ara amb els OOMM, la concepció estratègica de la nostra política de cooperació al desenvolupament, les nostres capacitats en aquest àmbit i la voluntat de ser agents actius en el nou sistema de cooperació que necessàriament s’ha de derivar del nou multilateralisme, són les principals raons que fan que la Generalitat de Catalunya aprovés una estratègia de cooperació multilateral el passat mes de maig. Una estratègia que vam presentar davant dels mateixos organismes i agències de Nacions Unides el darrer cap de setmana en el marc d’un seminari organitzat per la Universitat de Nacions Unides que sota el títol “Governs descentralitzats i nou multilateralisme” va comptar amb la presència del Vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya.

L’estratègia proposa ampliar els marcs de relació amb els OOMM tot promovent el diàleg de polítiques amb els propis OOMM i la participació en la conformació de la política de cooperació al desenvolupament, atesa la nostra manifesta voluntat de contribuir en la definició de les agendes de cooperació al desenvolupament del sistema multilateral, que al mateix temps reflecteixi la nova arquitectura (multipolar) de l’ajut. Per altra banda, proposa un major suport a xarxes d’organitzacions i moviments de la societat civil que afavoreixin, a la vegada, l’articulació d’una societat civil internacional i la seva participació activa en el nou sistema multilateral. Finalment, la cooperació tècnica i la generació de coneixement, ens permeten aprofitar un dels importants valors afegits que pot oferir Catalunya, com és la seva expertesa i coneixement en diferents sectors, en formació, en recerca i en capacitats institucionals

Però per poder aprofitar aquests nous instruments i vies de col·laboració d’una manera efectiva, cal que el sistema multilateral creï i faciliti els espais. És necessari que els marcs de relació amb els OOMM s’adaptin a la realitat plural d’actors de cooperació, una realitat que cada cop està més consolidada. Aquesta adaptació implica explorar mecanismes que permetin als governs descentralitzats realitzar directament les seves contribucions a aquests instruments, alhora que plantejar les reformes jurídiques necessàries per poder encabir tot el ventall de marcs de col·laboració. I aquesta és una tasca que ens pertoca a totes les administracions i nivells de govern, cadascuna en la seva responsabilitat. Aquests són els termes que han d’orientar estratègicament el treball de la Generalitat de Catalunya amb els OOMM.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!