"Mori fugendo e disfiorando il giglio", deia Dant a la "Divina Comedia" de Felip l’Ardit, mort abans d’arribar a Perpinyà. L’Ardit en morir desflorava la flor de lis de la monarquia francesa mentre fugia, Maragall fuig un cop més de la seva responsabilitat desfullant l’Estatut que ell enarborà.
Pasqual Maragall ha parlat i amb les seves paraules ha posat de manifest de manera descarnada que els candidats socialistes a la Presidència de la Generalitat de Catalunya els nomena el PSOE, ha dit: "Zapatero a la Moncloa em va dir que preferia Montilla com a president. Jo m’enduia l’Estatut i ell com a president del PSOE proposava un altre president de la Generalitat". Repartiment de cromos catalans!
No ha estat una afirmació sorprenent ja que és sabut que el PSC no existeix com a partit singular sinó que és l’exèrcit del PSOE espanyol a Catalunya i que, de manera conseqüent, el President del PSOE és qui decideix sobre els afers socialistes. Sorprenents no han estat les paraules del M.H. ex-president, però sí esclaridores: i desvergonyides: el llavors President anà a la Moncloa a escoltar del seu cap la decisió presa sobre el futur de Catalunya, hi va saber que Montilla, l’actual President de la Generalitat, seria un peó del socialisme espanyol, el gestor dels interessos del Govern espanyol, als quals evidentment supeditaria, quan fos el cas, els propis de la societat catalana.
I s’assabentà també que l’amo que l’havia nomenat candidat, tres anys abans, ara el cessava. Llei de vida política : qui et nomena et cessa, si així li plau. Maragall ha parlat mogut pel despit i ha fet, sense voler-ho, que si algú duia encara una bena als ulls ara cal que se la tregui per a veure amb claredat que Catalunya és tractada com una província espanyola pel socialisme. Quina gran tristesa i quina vergonya!
I els partits fins ara d’obediència catalana es miren hostils un a l’altre. ERC col·labora estretament amb el Govern socioespanyol català, l’estranya criatura que ha creat i vol multiplicar de manera clònica als municipis del país. UDC proclama sense empatx el seu delit de formar part del Govern espanyol i CDC ho escolta i deixa dir immers en l’ambigüitat.
Maragall, el Despitat, potser fa, sense intenció, un servei al país. Les seves crues paraules haurien de ser un ensordidor crit per a desvetllar les consciències adormides …
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa bastant temps que vaig dient que Maragall és un insensat. I que allò que en altres temps va ser el partit dels Reventós, Obiols, Maria Rúbies… ja no se’n canta ni gall ni gallina. Per això sempre que ho he de fer parlo de "l’antic PSC". El que hi ha ara -Montilla, Zaragoza, Iceta, "et plusieurs ratons laveurs"- no és altra cosa que la variant dialectal catalana del PSOE.
"Ferraz llama a tu puerta" "A mandar, pues, compañeros".
JJ
Mentre l’amo segueixi sent l’amo seguiran passant aquestes coses. I tenir amo segueix depenent de nosaltres.
Salut
Maragall maragalleja amb les seves margallades com d’habitud, aquí i a l’estranger, viu i post mortem. UNA VERGONYA. Com és possible que individus així hagin arribat tan amunt?
La llàstima és tot això que ha dit no el fés actuar abans. Tenia una gran responsabilitat, i el president de Catalunya no té perquè acceptar un estatut que no li agrada o no té clar que hagi de ser útili, ni ha de permetre que el president espanyol li digui si s’ha de presentar o no. Cada vegada està més clar que el psc no existeix.
Espero també, que les seves paraules facin despertar molta gent, i se n’adonin de l’estafatut que tenim.
Mentrestant, com molt bé dieu, CiU sembla que no espavila i vulgui anar a remolc… o només buscar la fórmula de tocar el poder.
Em pregunto si això farà obrir els ulls a gaire gent, no de la que ha de dir amén per a seguir sortint a la foto -ja és ben cert que qui té el cul llogat no seu on vol- sino a la "normal".
De fet tinc poques esperances atesos els nombrosos exemples anteriors que tampoc van servir.
Alguna raó per a animar-me? Us l’agrairia.
Malauradament tenim un pais on molta gent que conviu, es a dir " que i viu i treballa" li rellisca i molt, si la cosa es cou dins o fora, entre aquests, els "progres catalanistes" empoltronats, els "submarinistes" i els efectes secundaris d’aguantar 23 anys el mateix govern, fan que gestos d’efecte alentit com el del president Maragall no serveixin per a res.
De l’actitud de ERC prefereixo callar.
I a CIU li posen molt fàcil, el que passa que aquesta facilitat xoca amb el d’abans i la "pirula" que últimament i posa en Duran