Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
La ciutadania i la policia
Per què els policies nacionals i la guàrdia civil els veiem sempre
defensant les obres polèmiques de les grans empreses i dels partits del negoci
(PP-PSOE), digueu-li torres d’alta tensió a Barxeta, a Patraix, en la
destrucció de la Punta…? Quina policia defensa els drets de la ciutadania? On
són els nostres policies, els que ens obliguen a pagar amb els nostres impostos,
aturant i detenint si cal els responsables de l’empresa que intenta treballar
en una obra en pleit? On és la guàrdia civil detenint un encarregat llepó que,
posem per cas, talla la cadena d’una propietat privada per fer una obra que no
està autoritzat a fer? [continua…]
Nosaltren paguem i
rebem: rebem colps de porra, i que no se’n passen de
rosca i ens afonen l’esternó fent-nos la reanimació. Democràcia de pa
sucat amb
oli. Policies que són, en realitat, segurates privats. Com ens prenen
el pèl.
Pagar i penar. És com ara aquella frase de Hesse, lectura juvenil, que
deia,
més o menys, cite de memòria: Els exèrcits existeixen perquè als rics
els
agrada veure muralles de tancs protegint els seus diners. Crec que la
frase
deia, poc o menys, això. I si no ho deia així, tan se val. La frase fa
el seu
fet. Exèrcits i policies i la guàrdia civil. Per a ells, tots
nosaltres, que
ens pensàvem ciutadans i ciutadanes d’una societat democràtica, som, en
realitat una colla de delinqüents,
perquè així ens consideren, quan discrepem de les seues obres de
devastació, els amos i els polítics del negoci. No hem avançat gaire
des dels temps decimonònics. Llevat que ara tenim hipoteques en comptes
de
grillons.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A l’Escola Politècnica Superior de Gandia ja vam tindre a juliol el gust de conèixer quin és el tipus de tracte que ofereixen als que no pensen com ells i de quin costat es troben.
La Real Acadèmia de la Llengua va organitzar una xerrada anomenada "Pasado, presente y futuro de la lengua valenciana" (en castellà, faltaria més!) en aquest centre i que estava a càrrec de Fernando Giner. Alguns membres de Maulets vam entrar a l’acte de forma pacífica per mostrar el nostre rebuig pel contingut de la xerrada amb pancartes en què es podia llegir "Blaverisme=feixisme" i després d’una estona vam eixir per pròpia voluntat. Bé, el fet és que la gent que hi havia allí dins, jubilats i espanyols com els que més, es van fartar d’escridassar-nos i titllar-nos d’assassins i terroristes.
Què passa amb aquesta gent? Impunitat total!. Als tretze membres de Maulets i la CEPC se’ns emportaren cap al quarter acusats d’alteració de l’ordre públic després d’una detenció on s’arribaren a treure les pistoles.
És vergonyós el que ocorre en aquest estat, i tant el govern, com la policia i els mitjans de comunicació en són complices de silenciar les agressions que patim. Si s’obri el periòdic només es poden trobar bajanades; dels problemes que ens afecten a nosaltres podem trobar ben poc.