En portem nou, de sentències judicials que avalen que valencià i català són
la mateixa llengua. Però no hi ha mans. Al PP tant li fan set com nou com
vint-i-nou. Tanmateix, és lògic PP s’esteste a no perdre una de les seues
cortines de fum més densa i més útil. No és fàcil trobar un “chollo” que diuen
ells tan efectiu com aquest del valencià que no és català. Quanta merda del PP
ha tapat el conflicte lingüístic valencià? Camionades! I encara hi ha hagut
ingenus, com ara l’expresident Pujol, que s’avingueren a fer pactes lingüístics
pensant-se que els del PP s’avindrien a matar la seua gallina dels ous d’or. I
el PSOE de Juan Ignacio Pla quan obri la boca i trau la llengua és per a
mostrar la seua infinita submissió al PP. Deu ser per la seua condició d’espanyols
constitucionals i la ferotge competència que mantenen per veure qui és més
espanyol i més constitucional que l’altre. I els acadèmics de la llengua
valenciana que no és catalana però és compartida o siga com trencada almenys en
dos trossos? Prou faena tenen a trabucar tota la llei dels accents:
cafè-café-cafê, València-Valéncia-Valência i etcètera i etcétera i etcêtera. Si
alguns tingueren vergonya ja haurien plegat d’aqueixa gàbia de grills. Però
Zaplana sabia que el cavall de Troia dels nostres dies són els diners: els
acadèmics cobren un sou de puta mare que se’ls ingressarà cada mes durant
quinze anys. Els qui hi són, s’hi agafen al càrrec com un gat a una paret
llisa. I n’hi ha uns quants aspirants que no perden ocasió per mostrar les
seues habilitats lingüístiques entre regates, i mentrestant esperen amb notable
impaciència que l’edat o un enfit accentuat deixe una plaça vacant en la nòmina
acadèmica. [continua…]
Diuen que el general Basset, la figura i la memòria del qual caldria
honorar cada 25 d’abril i 11 de setembre, fins i tot en comptes de Casanova, ha
passat a la història de l’estratègia militar amb una tàctica pròpia: quan
defensava una plaça assolava tot el que hi havia al voltant, foren cases o
foren arbres, per tal que l’enemic haguera t’atacar a cos descobert, sense
amagatalls on poder parapetar-se. Si els partits que es diuen democràtics i
fins i tot progressistes fan pinya al voltant del nom de la llengua -digueu-li català
i prou-, aprofiten les resolucions judicials i actuen amb fermesa i unitat, el
PP tindrà dificultats per mantenir aquest “chollo” del conflicte lingüístic.
Sense aquesta cortina de fum, la seua merda es veurà més nítida. L’única forma
de desactivar el conflicte lingüístic valencià és abandonar l’estela del PP i
rebutjar el pacte lingüístic en els termes que va proposar-lo i que, de més
més, no ha complit ni en les condicions més mínimes. Al País Valencià el
conflicte lingüístic no solament ha servit per crear crispació social a favor
dels obscurs interessos del PP, també serveix perquè l’extrema dreta s’hi
refugie, com és el cas de Coalición Valenciana.
Si no s’actua amb fermesa, si no li llevem al PP les seues armes
d’intoxicació massiva, no solament ho pagarem amb el debilitament i la
desapatició del català al País Valencià, de més a més sempre tindrem l’extrema
dreta aprofitant el conflicte per traure’n profit electoral. Fem com el general
Basset: posem net l’entorn des del que ens assetgen i obliguem-los a atacar-nos
a cara descoberta. Que és veja clar que el conflicte no és català-valencià com
ells volen fer veure perquè els convé, sinó entre espanyol i català que és el
que ens convé a nosaltres. Mentre hi haurà fum no hi haurà claror.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!