Cucarella

Als polítics del parlament europeu no els afecta la recessió econòmica, com a ells els paguem entre tots tant si volem (i podem) com si no, s’han apujat el sou com els ha donat l’eurodiputada gana. Entre ser solidaris o paràsits ells han decidit  xuplar-nos la sang. I no prou satisfets amb eixarretar-nos la butxaca amb un salari d’executiu de companyia elèctrica han decidit fer-se fer una piscina de dimensions olímpiques, i olímpica no només per la grandària. De fet, els brussel·lencs han esmolat la sorna i ja l’han batejada: Caprice des Dieux. Llàstima no poder declarar-nos ateus d’aquests déus i que se la paguen ells, la bassa. Fins i tot els verds, que haurien de ser més “sostenibles”, han donat suport al projecte amb l’argument que així es reduïrà l’absentisme laboral dels eurodiputats. Arre, gooos! Vegeu quins privilegis? En quaselvol altre lloc de faena, si algú fa fugina sovint (això que en diuen absentisme laboral) l’avien en un bac al carrer, per malfaener. Els eurodiputats i diputades, si fan campana, en comptes de fer-los fora els fan una piscina olímpica amb spa i sala de massatges. Un dia escriuré un relat a la manera de Kafka, inspirant-me en La metamofosi. El candidat al parlament europeu Gori K. es desperta enganxat a la soca de l’orella d’un indefens elector: durant el recompte de vots s’ha convertit en caparra: ja és eurodiputat!